divendres, 26 de febrer del 2010

Berta al COM SONA EL KARAOKE

Enguany a la Trobada COM SONA L'ESO volem escoltar les veus dels alumnes. Ho poden fer presentant-se a COM SONA EL KARAOKE 2010. Ací vos deixe a Berta Íñiguez, de l'IES Pare Arques de Cocentaina, que tot siga dit, ho fa DE CATEGORIA. Molts ànims, Berta.


per saber més:
http://karaoke2010.blogspot.com/
www.comsonaleso.com

dijous, 18 de febrer del 2010

AMICS PER SEMPRE



Com havia quedat amb els alumnes del taller de dolçaina, ací vos deixe l'acompanyament d'"amics per sempre". Està arranjat per a tocar amb la dolçaina (amb el flabiol no, Leyre).

dimarts, 16 de febrer del 2010

CINECLUB IES PARE ARQUES: Blade Runner

CICLE: CLÀSSICS DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
PROJECCIÓ 84a
DIJOUS, 18 DE FEBRER
AULA RAFAEL AZCONA (IES Pare Arques), 18.00h

dijous, 11 de febrer del 2010

CANTAUTORS

Una antuga alumna, Marta, em va demanar que fa un temps que li escriguera unes paraules sobre els cantautors per a un treball que estava fent a la Facultat. Espere que no li importe que les pose ací també...


“...jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso...”
Ovidi Montllor

Potser és una impressió meua, però en certa forma crec que els “cantautors” sempre han estat. I quan dic sempre em referisc a que des de que la paraula s’associà amb la música per  convertir-se en cant, estic segur que el que aquella persona volia dir no seria molt diferent del que diria un cantautor de l’actualitat: cantaria l’amor i el seu amic inseparable, el desamor, cantaria les proeses del seu poble, les seues lluites i injustícies, els seus anhels, li cantaria a la gent parlant-los d’ells mateix, amb la seua veu encoratjaria els esperits i les seues paraules entendririen cors desitjosos de dolces paraules.


I ja sabem que el terme cantautor s’associa en general al moviment musical i cultural que conformaren alguns cantants, sobretot als anys 60 i 70 al voltant d’unes connotacions polítiques determinades i tot açò. En aquells anys la societat va considerar importants les seues paraules, els seus cants, convertint-los en icones de la justícia i la llibertat. Aquest missatge d’esperança s’escampava amb la seua veu en una col·lectivitat que necessitava creure que altre món era possible.


Però les meues paraules són per als “cantautors” anònims, el qui possiblement viu al nostre carrer o barri i no el coneguem,       qui amb les seues lletres i les seues cançons han fet seua la veu del seu poble, i ens conten la seua història, la de la seua gent, que no l’oficial, no la dels llibres. La seua popularitat potser no és tan gran, no actuen per a multituds, de vegades observats amb estranyesa pels veïns, escoltats amb un mig somriure irònic de qui observa i jutja des del mar de la música comercial.


Però la seua importància és ben gran , perquè els cantautors canten a aquell qui vol escoltar, la realitat que vivim amb la seua capacitat de contar-nos històries, de mostrar-nos la vida i les persones que ens envolten sota la seua mirada, irònica, dura, directa, incòmoda (per a alguns),sincera o de vegades innocent.

I del compromís diuen que fan bandera, però jo pense que sobretot el compromís el tenen amb ells mateix.

dilluns, 8 de febrer del 2010

un euro, llavor de Pau

Ací tenim unes imatges de la campanya que han dut a terme aquestos díes els alumnes de 3er A de l'IES Pare Arques per recaptar fons dins la campanya "un euro, llavor de Pau". La música és del grup Cendraires.

dijous, 4 de febrer del 2010

HEM ANAT AL MERCAT ...plovent

Aquest era el dia, i tot estava ben preparat. Les coques, dolces i salades havien estat preparades ahir dimecres pels mateixos alumnes (amb alguna ajuda del pare o la mare, potser...), i vos puc assegurar que tenen moooolt bona pinta, les veus afinades per a cantar, les cançons sabudes, les vidrioles a l'espera de monedes i billets i l'esperit adolescent amb l'impuls i força que necessiten i treuen quan s'han involucrat de totes totes en un projecte. 
Però una convidada no esperada ha fet acte de presència: la pluja. 
Al pati ens hem reunit tots i totes a l'aula de música per decidir que hi féiem: anàvem al mercat o anul·làvem l'activitat. La decisió, unànime. Tots cap al mercat.
Ha estat encertada. Hem cantat sota la pluja i la poca gent que hi havia comprant a les parades ens ho ha agraït sincerament. Amb la vidriola a la ma, hem estat cercant col·laboradors del nostre projecte sota la pluja. L'aigua ha fet que no montàrem la paradeta amb les coques, dolces i salades. Hem decidit vendre-les demà al pati de l'institut als companys. Hem cantat a la plaça del mercat, a dins del mercat municipal, i a l'ajuntament. Al final, un poc mulladets, hem tornat a l'institut contents i satisfets, després d'una feina ben feta. 
I hem fet una bona arreplega de diners... gràcies a totes i tots els qui ens heu ajudat.

dimarts, 2 de febrer del 2010

SOLIDARITAT AMB EL POBLE D'HAITÍ

El dimarts passat els alumnes de 3erA entraren a la classe de música alterats:"hem de parlar amb tu una cosa", em deien. Acabaven de fer classe amb Toni Barceló, el profe de Ciències i havíen estat parlant del terratrèmol d'Haití i les conseqüències per a la gent d'aquest país. Em comentaren que volíen fer alguna cosa per recollir diners i donar-los a alguna ONG que estiguera ajudant allí: concretament volíen anar al mercat setmanal de Cocentaina i fer una actuació allí, enmig del mercat, i poder així demanar la col·laboració de la gent amb la seua aportació econòmica. 
Començàrem a parlar de com ho podíem fer, les idees començaren a fluir, i més o menys arribàrem a uns punts d'encontre sobre com i que podíem fer: aniríem el següent dijous al mercat (que és el proper, dia 4 de febrer), i allí muntarem una paradeta i un escenari. A la paradeta hi vendrem trossos de coques, dolces i salades, que els alumnes s'han compromés a cuinar el dia abans a sa casa (hem quedat que les han de fer ells amb les seues pròpies mans), i a l'escenari hi farem una actuació on tots junts interpretarem una variada selecció (com a mínim dues peces) de música coral a dues i tres veus. Ja han acabat la pancarta que han fet per posar a la paradeta (a la foto). Ja contarem com ens ha anat. 
Si voleu col·laborar amb nosaltres es poseu en contacte a través del bloc.

dilluns, 1 de febrer del 2010

CINECLUB IES PARE ARQUES: LOS LIMONEROS

Centres escolars de tot el món celebren cada 30 de gener el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP).
Des de fa més de 40 anys, l'aniversari de la mort de Gandhi ens recorda que la pau s'aprèn.
A l'IES Pare Arques també ens recordem que cal continuar treballant dia a dia, el 30, el 31 .... i us proposem al nostre  Cine-club aquesta setmana (el dijous 4 a les 18:30 hores) veure la pel·lícula "LOS LIMONEROS", al meu parer una bonica i interessat pel·lícula. Una pel·lícula estimulant sobre l'esperança, capaç de captar la realitat i el patiment d'aquells que viuen a Israel i Palestina.
El director utilitza dues dones que pertanyen a dues comunitats enfrontades per exaltar els valor humans per sobre dels culturals ja que tant Salma d'origen palestí, com Mira d'origen israelià, s'enfronten d'igual manera a les seves cultures.
La peli parla de la incomunicació, de la soledat, de les estructures socials de poder, de la impotència, del destí.
No us la perdeu!

El Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP) és una iniciativa que va néixer el 1964 per a fomentar l'educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau. Llorenç Vidal la va engegar quan no existien iniciatives similars.


gràcies per fer difusió d'aquesta activitat cultural.


Toni Barceló

CONVERSES DES DE L'ANTROPOLOGIA AL MUSEU I