Berta al COM SONA EL KARAOKE

Enguany a la Trobada COM SONA L'ESO volem escoltar les veus dels alumnes. Ho poden fer presentant-se a COM SONA EL KARAOKE 2010. Ací vos deixe a Berta Íñiguez, de l'IES Pare Arques de Cocentaina, que tot siga dit, ho fa DE CATEGORIA. Molts ànims, Berta.


per saber més:
http://karaoke2010.blogspot.com/
www.comsonaleso.com

AMICS PER SEMPRE

Com havia quedat amb els alumnes del taller de dolçaina, ací vos deixe l'acompanyament d'"amics per sempre". Està arranjat per a tocar amb la dolçaina (amb el flabiol no, Leyre).

CINECLUB IES PARE ARQUES: Blade Runner

CICLE: CLÀSSICS DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
PROJECCIÓ 84a
DIJOUS, 18 DE FEBRER
AULA RAFAEL AZCONA (IES Pare Arques), 18.00h

CANTAUTORS

Una antuga alumna, Marta, em va demanar que fa un temps que li escriguera unes paraules sobre els cantautors per a un treball que estava fent a la Facultat. Espere que no li importe que les pose ací també...

“...jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso...”

Ovidi Montllor

Potser és una impressió meua, però en certa forma crec que els “cantautors” sempre han estat. I quan dic sempre em referisc a que des de que la paraula s’associà amb la música per  convertir-se en cant, estic segur que el que aquella persona volia dir no seria molt diferent del que diria un cantautor de l’actualitat: cantaria l’amor i el seu amic inseparable, el desamor, cantaria les proeses del seu poble, les seues lluites i injustícies, els seus anhels, li cantaria a la gent parlant-los d’ells mateix, amb la seua veu encoratjaria els esperits i les seues paraules entendririen cors desitjosos de dolces paraules.

I ja sabem que el terme cantautor s’associa en general al moviment musical i cultural que conformaren alguns cantants, sobretot als anys 60 i 70 al voltant d’unes connotacions polítiques determinades i tot açò. En aquells anys la societat va considerar importants les seues paraules, els seus cants, convertint-los en icones de la justícia i la llibertat. Aquest missatge d’esperança s’escampava amb la seua veu en una col·lectivitat que necessitava creure que altre món era possible.

Però les meues paraules són per als “cantautors” anònims, el qui possiblement viu al nostre carrer o barri i no el coneguem,       qui amb les seues lletres i les seues cançons han fet seua la veu del seu poble, i ens conten la seua història, la de la seua gent, que no l’oficial, no la dels llibres. La seua popularitat potser no és tan gran, no actuen per a multituds, de vegades observats amb estranyesa pels veïns, escoltats amb un mig somriure irònic de qui observa i jutja des del mar de la música comercial.

Però la seua importància és ben gran , perquè els cantautors canten a aquell qui vol escoltar, la realitat que vivim amb la seua capacitat de contar-nos històries, de mostrar-nos la vida i les persones que ens envolten sota la seua mirada, irònica, dura, directa, incòmoda (per a alguns),sincera o de vegades innocent.

I del compromís diuen que fan bandera, però jo pense que sobretot el compromís el tenen amb ells mateix.

COQUES I SOLIDARITAT

Al tall de les entrades anteriors on comente el projecte que han fet els alumnes de 3er per recollir fons dins la campanya "un euro, llavor de solidaritat" , no puc estar-me de mostrar-vos l'extraordinària col·lecció de coques dolces i salades que feren a sa casa per vendre-les i poder treure diners. Era tot un espectacle per als ulls, l'olfacte i el paladar el veure tals "monuments", i una difícil elecció quina triar per esmorzar...vosaltres quina havéreu agafat?

un euro, llavor de Pau

Ací tenim unes imatges de la campanya que han dut a terme aquestos díes els alumnes de 3er A de l'IES Pare Arques per recaptar fons dins la campanya "un euro, llavor de Pau". La música és del grup Cendraires.

HEM ANAT AL MERCAT ...plovent

Aquest era el dia, i tot estava ben preparat. Les coques, dolces i salades havien estat preparades ahir dimecres pels mateixos alumnes (amb alguna ajuda del pare o la mare, potser...), i vos puc assegurar que tenen moooolt bona pinta, les veus afinades per a cantar, les cançons sabudes, les vidrioles a l'espera de monedes i billets i l'esperit adolescent amb l'impuls i força que necessiten i treuen quan s'han involucrat de totes totes en un projecte. 

Però una convidada no esperada ha fet acte de presència: la pluja. 

Al pati ens hem reunit tots i totes a l'aula de música per decidir que hi féiem: anàvem al mercat o anul·làvem l'activitat. La decisió, unànime. Tots cap al mercat.

Ha estat encertada. Hem cantat sota la pluja i la poca gent que hi havia comprant a les parades ens ho ha agraït sincerament. Amb la vidriola a la ma, hem estat cercant col·laboradors del nostre projecte sota la pluja. L'aigua ha fet que no montàrem la paradeta amb les coques, dolces i salades. Hem decidit vendre-les demà al pati de l'institut als companys. Hem cantat a la plaça del mercat, a dins del mercat municipal, i a l'ajuntament. Al final, un poc mulladets, hem tornat a l'institut contents i satisfets, després d'una feina ben feta. 

I hem fet una bona arreplega de diners... gràcies a totes i tots els qui ens heu ajudat.