dilluns, 30 de novembre del 2009

Pau Miquel Soler a La Caixeta de Música

Aquest dimecres ens visitarà, a la classe de Patrimoni Musical Valencià, Pau Miquel Soler, cantant del grup alcoià Arthur Caravan. Com havíem comentat en una entrada anterior, en aquesta assignatura estem versionant una de les seues cançons (menjars al llit, somnis a la taula) per a una actuació a Elx, i volem conèixer de primera ma l'escriptor d'aquesta misteriosa lletra.

Però l'interès de conèixer a Pau Miquel també va més enyà: a més de ser un dels caps visibles de la fornada de grups molt interessants nascuts o criats al voltant d'Alcoi (amb Verdcel, Batà, Arthur Caravan, Ix, Hug Mas,...) ens interessa l'estil musical del grup, vent fresc dins del panorama musical valencià, la forma de distribució del seu disc, que el podem baixar gratuïtament d'internet com a noves formes de distribució musical o l'univers de les seues lletres.
Per estudiar el patrimoni musical valencià no sempre s'ha de partir del que es va fer fa 300 o 500 anys, no? Se que molta gent pot no estar d'acord, però ens encabotem en que els nostres alumnes coneguen abans el que es va fer fa 500 anys que el que s'està fent avui en dia, el que ells estan vivint com a persones d'un poble, d'una societat. Si no entenem i treballem el present com podem mirar al passat?

per saber més:

divendres, 27 de novembre del 2009

EDUCACIÓ = REVOLUCIÓ PERMANENT

 Aquest any ZEMOS98 s'ha proposat el treball i la reflexió al voltant de l'educació expandida, i m'estan semblant molt interessants les idees que van tocant. Aprofundint un poc més en el seu treball, vull fer esment d'aquest documental. En ell parlen Brian Lamb, de Canadà; Ronaldo Lemos, de Brasil, i Jesús Martín-Barbero desde Colombia.Vos deixe el documental, però abans vos pose alguns dels conceptes dels que hi reflexionen en ell:



...els models de conducta ja no són ni els pares ni els avis, sinò els companys...


...els estudiants viuen en un entorn de coneixement completament diferent al del seu professor...


...és molt fàcil perdre's en el món digital de la informació, amb el que els educadors tenim un paper fonamental en com donar sentit a aquesta informació...


...els mestres no han de ser uns simples transmissors de coneixements: de fet, en això GOOGLE és infinitament milllor, però GOOGLE no sap fer preguntes ni ensenyar a fer-les...


...el temps d'oci és important perquè és en el que podem perseguir la nostra curiositat, amb el que és una poderosa ferramenta d'aprenentatge...



dijous, 26 de novembre del 2009

LA ESCUELA EXPANDIDA: el documental

M'han enviat aquest documental d'aquesta interessant associació, ZEMOS98. És un col·lectiu de creació i producció cultural d'àmbit internacional. Esta composat per un equip de comunicòlegs i tecnòlegs de la imatge i el so que habiten la red Internet com un espai més de comunicació, aprenentatge i creació.
Pense que són un bon referent de nous usos de la red per desenvolupar projectes interessants i mostrar mirades personals de temàtiques ben variades. Doneu-se un passeig tranquil per la seua web, hi han coses moooolt interessants.
Ells diuen d'aquest documental:
¿Cuántas veces has sentido que si supieras "algo", ese "algo" podría cambiar tu vida radicalmente? ¿Qué te gustaría saber hacer y nunca has encontrado quién te lo explicase? ¿Cuántas cosas puedes enseñarle a tus amigos que les puede ayudar? ¿Conoces a alguien que sabe hacer algo "valioso", "curioso", "especial"?

Este documental, co-producido por ZEMOS98 Gestión Creativo Cultural e Intermedia Producciones, narra la experiencia vivida en el IES Antonio Domínguez Ortiz (situado en el barrio de las Tres Mil Viviendas de Sevilla) durante el desarrollo del taller de Banco Común de Conocimientos de Platoniq en el Festival Internacional ZEMOS98- 11 edición. Una mirada crítica y desafiante al interior del sistema educativo tradicional, una pregunta formulada en forma de respuesta: la educación puede suceder en cualquier momento, en cualquier lugar.

  


per saber més:
ZEMOS98 
LA ESCUELA EXPANDIDA:EL DOCUMENTAL

dimecres, 25 de novembre del 2009

L'ULTIMÀTUM EVOLUTIU

Genial Pablo Llorens en aquest video/documental del professor Setemius, dins la sèrie "Grandes Documentales Marcianos" sobre l'Homo Consumus.


Cal evolucionaaaaaaaar!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 23 de novembre del 2009

L'ESCOLA DE RIBERA

Avi, parlant amb una companya sobre l'educació i els papers de l'administració, els professors  i els alumnes, m'he recordat de les paraules de l'Ovidi a la seua cançó "L'escola de Ribera"... i és que, en molts aspectes, aquesta escola encara marca molts camins...

...les hores eren llargues
l'ensenyança era com era.
els ensenyats el què som...



La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La consigna era Pàtria.
La resposta era alçar el braç.
La classe era a les nou.
El mestre era a les deu.
El wàter era al fons.
La merda era a l'entrada.
Els amics érem tots.
Els diplomes eren grocs.
Els diplomats eren verds.
El Crist era de fusta.
Els cristians de cartó.
Els pupitres eren bruts.
Els que sèiem érem pobres.
La regla era per la mà.
La mà era per tancar-la.
El càstig era sever.
El càstig era por.
La missa era molt sèria.
Els assistents no ho sabíem.
El capellà era vell.
Els nens tampoc ho sabíem.
Els corredors eren llargs.
Els que corrien fugien.
El rellotge era bonic.
Les hores eren llargues.
L'ensenyança era com era.
Els ensenyats el què som.
Els mestres.
El Crist.
El capellà.
El pupitre.
Els companys.
El llibre.
La pissarra.
La infància.
La tendresa.
La fe.
La por.
L'estima.
Tot perdut per sempre.


El resultat era un,
la jugada era perfecta.

Per saber més:
ARXIU PERSONAL D'OVIDI

dissabte, 21 de novembre del 2009

Cantata "La Ciutat i la Lluna"

Un dels actes organitzats al voltant de la celebració a Cocentaina de la XXII Trobada d'Escoles en Valencià de L'Alcoià-El Comtat, fou la interpretació conjunta dels alumnes de 6é de primària de les tres escoles del poble (Bosco, Real Blanc i el Convent) i els alumnes del taller de música de 1er d'ESO de l'IES Pare Arques de la cantata "La ciutat i la Lluna" al Centre Cultural El Teular el dia 26 de maig de 2009.
El treball musical conjunt dels alumnes dels tres col·legis i l'institut fou molt enriquidor, tant per a ells com per als professors que hi participàrem. Molt bonic, xè, molt bonic...
Ací vos deixe un fragment:

divendres, 20 de novembre del 2009

CONTEM ROMANÇOS

Ací vos deixe, per si teniu interés, un xicotet dossier explicatiu del projecte CONTEM ROMANÇOS, EL ROMANCER, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'EDUCACIÓ PER  A LA PAU.
premi innovacio alzira


per saber més:
SOTA EL PONT DE LIÓ
MALEÏDES LES GUERRES
COM HO HEM FET

dijous, 19 de novembre del 2009

JORNADES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA "CIUTAT D'ALZIRA"

 L'any passat tinguérem el gran honor d'estar guardonats amb el X premi d'experiències d'innovació educativa Ciutat d'Alzira 2008, en la categoria d'educació secundària amb el projecte: "“Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”. En aquestes dates es celebren les jornades d'innovació educativa a Alzira amb un interessant programa on, entre algunes destacades ponències, farem la nostra comunicació sobre el nostre projecte i el seu desenvolupament. Ací vos deixe el programa.

Dimarts 24 novembre
A les 17.30 h. Inauguració de les jornades i repartiment de materials.
A les 18.00 h. Ponència marc “Com donar classe als que no volen”, a càrrec de Juan Vaello. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.
De 19.20 - 20.30 h. Comunicació de l’experiència guardonada amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Secundària “Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”, a càrrec de Josep Francesc Alcover Pons de l’IES Pare Arques de Cocentaina.
Dimecres 25 novembre
A les 17.30 h. Comunicació de les experiències guardonades amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Especial, EPA i Ensenyaments Especialitzats “La Geografia i Història local i cultural popular d’Alzira com a instrument d’aprenentatge per al grup de neolectors”, a càrrec de Fanny Beniel Albuixech, professora del Centre FPA Enric Valor d’Alzira i Antonio Giménez Morera, professor de la Universitat Politècnica de València.
Categoria d’Infantil i Primària (premi compartit) “Ja sé... que la nostra escola funciona”, realitzada pel claustre de professorat del CEIP Federico Garcia Sanchiz d’Alzira, director Rafael Atienza Blasco.
A l’abast”, realitzada pel centre CRA Trescaire, director Vicent Rocher Leche.
Presenta i modera: Silvia Sifre Garcia, tècnica d’educació del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira.
Dijous 26 novembre
A les 18:00 h. Ponència final “La lectura de las emociones, de la creatividad i del conocimiento”, a càrrec de Susana Montemayor Ruiz. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.

A continuació
Acte de lliurament dels Premis d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira 2009”: XI premi d’Experiències d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira”, IV premi d’Experiències de Foment de la Lectura “Ciutat d’Alzira” i IV premi d’Experiències Educatives per al Foment de la Igualtat entre Dones i Hòmens 2009.
Vi d’honor


per saber més:

NADALA de REAL DE GANDIA


Per als aprenents de dolçaina del treball monogràfic de 4rt d'ESO, ací vos deixe l'enregistrament de la NADALA (la de Real de Gandia) que estem tocant a classe. Au, aneu fent morro.

dimecres, 18 de novembre del 2009

TUE TUE

Aquesta entrada és per als meus i les meues alumnes. Ací vos deixe les tres veus de tue tue (la 1, la 2 i la 3). Cadascú que escolte i treballe la que li done la gana, però sobretot, la que canta a classe. També he posat les tres a la vegada. Xicons i xicones, escolteu amb molt d'amor els enregistraments (vull dir, amb més amor que orella): segur que vosaltres ho fareu millor. Vos deixe també la partitura.
p24tuetue                                                                                                                                            

primera veu:


segona veu:


tercera veu:


les tres veus:

dimarts, 17 de novembre del 2009

DIA INTERNACIONAL DE L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

El proper dia 25 de novembre ja podeu estar ben segurs que algun marit insultarà o menysprearà a la seua dona, altre la farà callar d'una bufetada i malauradament algun altre la farà plorar d'una patada. Potser, si tenim sort, cap dona no s'afegirà al llarg llistat de dones asssassinades per les seues parelles o companys. I sols he nomenat la punta de llança de les nombroses xicotetes vexacions i discriminacions que sofreixen algunes dones pel fet de ser-ho: ser DONA.  

 NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, EN QUALSEVOL DE LES SEUES FORMES

Ací vos deixe un material, de l' STEs INTERSINDICAL basat en música i imatges, per poder treballar a les aules amb els nostres alumnes i servir de reflexió sobre els elements que envolten aquesta lacra social.
25N2009 Musica Contra La Violencia                                                                                                                                            


per saber més:
INTERSINDICAL: 8 de març
http://sites.google.com/site/contuvoz/unidades-didacticas 

dilluns, 16 de novembre del 2009

ILLES FLOTANTS

ILLES FLOTANTS, trossos de vida que suren per aquest mar separats per tall de la casualitat, de la voluntat aliena o el desig propi, i han inventat la seua història.

D'UNA ALTRA MANERA: Individus o col·lectivitats que es desenvolupen d'una forma diferent i busquen el seu lloc en el fluir del temps.
DES DE LA NOSTRA: Un altra mirada a les cançons i melodies tradicionals, als contes i a la tradició oral, i sobretot, a la nostra necessitat de transmetre allò que ens agrada...

TRENCACLOSQUES, com sempre, ens mostren el seu camí, el de la senzillesa i el gust per les arts, el de les melodíes amb regust de poble i l'expresivitat de les seues paraules, el de fer les coses i els treballs amb un perquè darrere, un perquè raonat i que ompli de sentit i significat tots els seus treballs: si no els heu vist ni escoltat mai, de veritat que s'esteu perdent un dels grups musicals i teatrals més bonics.

I si ens endinsem en aquest treball, ILLES FLOTANTS, trobarem referències tant a la nostra cultura i a la nostra gent com a les cultures que ens envolten, i que sense saber-ho, també formen part de la nostra esència. Illes flotants, som illes flotants que suren i que es troben, comparteixen i es separen, i flotem i flotem...


A ILLES FLOTANTS tenen praparada una guia didàctica per raonar amb els nostres alumnes a partir de les seues cançons i apropar-se a altres cultures, músiques o instruments musicals.




per saber més:
TRENCACLOSQUES

divendres, 13 de novembre del 2009

SHHHHHIIIIIIISSSSSSSSSSSSS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡


shhhhhhhhhhhisssssss...

Gairebé tots els habitants de la gran ciutat estan un poc sords sense saber-ho: d'ací que "presumisquen" que ja estan acostumats al soroll...

Kierkegaard va dir un dia:
-" El món i la vida sencera estan malalts. Si jo fóra metge i em demanaren consell, respondria: calleu, feu silenci" 







Art Garfunkel (Conegueu aquella cançó tan famosa "Els sons del silenci"?) parlant de la música es va expressar de la següent forma:
- "De vegades pense que ara hi ha massa, so, soroll i distorsió en la vida ordinària i em pregunte on està el contingut de tot això" . I va afegir." Quan ets músic, adores el silenci perquè et dóna descans a les oïdes i ací és quan pren forma allò que vulgues afegir, allò que té algun valor. El meu enginyer de so porta una samarreta amb una foto del gran Mils Davis amb un dit sobre els llavis, invitant al silenci. Ell creia en el silenci. És com un artista que t'invita mostrant-te un gran llenç en blanc, i és aquí on comença la meua gana."


James Watt va assenyalar una vegada, encertadament, que per a les persones no educades el soroll suggereix poder. Una màquina que funciona silenciosament o sense vibracions és òbviament molt menys impressionant que una sorollosa. És interessant saber que els primers aparells a vapor dissenyats per Watt a fins del segle XVIII eren relativament silenciosos però els seus patrocinadors li van demanar mecanismes amb més soroll, perquè, d'aquesta forma, mostraven millor -així ho creien, almenys- el poder del nou invent. Aquesta idea encara segueix vigent i el cas més típic són els tubs d’escapament "arreglats" especialment -en algunes motos i autos- perquè produïsquen el major soroll possible. Els conductors creuen que són més poderosos quan més soroll fan amb les seues màquines. Ignorants. .



L'horror al silenci
"-Escolta'm -va dir el Dimoni, recolzant la seua mà sobre el meu cap -.
La regió de què parle és una lúgubre regió en Líbia ,a la vora del riu Zaire. I allí no hi ha ni calma ni silenci".


                                          Edgar Allan Poe (Silenci)


En 1937, en una xarrada realitzada a Seattle, el músic  John Cage afirmava: "Si la paraula "música" es considera sagrada i reservada per als instruments dels segles divuit i dinou, podem substituir-la per un altre terme més significatiu: organització de so" . Aquesta definició, empleada així mateix pel músic francès Edgar Encalle's, expressava la voluntat de transformar la composició musical en un lloc d'organització on tingueren cabuda tots els sons: els sorolls i el silenci. D'esta manera, la música del s.XX se va anar allunyant d'un sistema composicional que, comunament, era designat amb la metàfora de l'arquitectura.
La imatge és coneguda, Charles Ives assegut al porxe davant de sa casa, contemplant les muntanyes i escoltant "la seua pròpia simfonia".
Per a escoltar aqueixa simfonia, per a escoltar la Naturalesa es requereix el silenci de l'oïda. Amb ell es vol prestar atenció al mode en què ha de fer-se el silenci en un mateix, un requisit necessari a tota escolta.

La paraula silenci prové del llatí "silere", callar, estar callat





dijous, 12 de novembre del 2009

TROBADORS DEL SEGLE XXI


Des d'un projecte COMENIUS, els alumnes dels I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt i del Lycée Jean Vigo de Millau (Occitània) s'han embarcat en l'aventura de realitzar una pel·lícula basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany.
…Conta la llegenda que en els temps de la Corona d’Aragó aquest trobador, va ser assassinat a les mans del marit del seu amant. Però no només això. Una vegada mort, el seu assassí li va arrencar el cor i l’hi va donar a menjar a la seva esposa, qui al descobrir després que es tractava del cor del seu estimat decidir llevar-se la vida. Aquesta llegenda del segle XII, conten que va anar de boca en boca per tots els regnes de la Corona d’Aragó que, per aquell temps, tenia un mateix rei per a tots aquests territoris,i d'entre els quals figuraven també Sagunt i la ciutat francesa de Millau…

Els dos centres han treballat conjuntament en els diferents treballs per dur avant el projecte. I amb ells ha col·laborat el grup valencià TRENCACLOSQUES.


per saber més:

dimarts, 10 de novembre del 2009

VALÈNCIA, ISTAMBUL, TESSALÒNICA, KABUL

 Ací teniu un projecte interessantíssim de l'associació Mapasonor.Em sembla un treball en la línia que han d'anar els nous horitzons de l'educació i els reptes per explicar el nostre món i la nostra cultura als alumnes, més enllà de mites, barreres i panflets. Excel·lent projecte i molt necessari.

El músic Efrén López, exintegrant del grup L’Ham de Foc, viatja per Turquia i Grècia a la recerca de les tradicions que marquen la seva música. En el viatge, Efrén conversa i toca amb diferents músics representatius de la música tradicional d’aquestes zones, fent evidència de les similituds, no només musicals, entre les tradicions de tota la Mediterrània i més enllà.

“La proximitat de Grècia amb Turquia ha permès durant anys moviments migratoris entre un lloc i l’altre. A principis del segle XX, persones gregues que tornaven després d’haver viscut a Turquia, portaven ritmes i melodies d’origen turc, i els utilitzaren per criticar la seva precària situació.”
“Aquests intercanvis faciliten la creació de propostes conjuntes en què cadascú aporta el que és originari de la seva cultura”.
“L’enriquiment que suposa la immigració de persones de diferents ètnies i cultures en un mateix territori: es generen espais de convivència que suposen un enriquiment important tant de la cultura d’acollida com de la originària de cadascú”.



PER SABER MÉS:
MAPASONOR
http://www.efrenlopez.net/

dilluns, 9 de novembre del 2009

CONSTRUINT LA CULTURA POPULAR

Els projectes de Mapasonor són produccions audiovisuals, generalment en format documental, sobre temes relacionats amb els drets humans i la l’educació per la pau o produccions artístiques.
 “D’Es Castell a Sa Pobla” és un viatge musical a Mallorca i a Menorca amb Toni Torrens i Miquel Ametller.

Aquests dos dinamitzadors culturals visiten una multitud de persones que, des de l’anonimat, treballen per forjar la cultura popular.

La idea clau del documental és que la cultura popular és un organisme viu i ric, i és una eina de progrés si és construïda pel poble.

Cal que les comunitats humanes, lluny de complexes, confiïn en la seva pròpia cultura i sentin com a responsabilitat individual el construir-la dia a dia.

En canvi quan la cultura es controla des dels òrgans de poder o des de l’imperi del mercat deixa de ser una eina de progrés per esdevenir profundament conservadora. 


 



 



PER SABER MÉS:
mapa sonor

EL VIATGE D'ALEXANDROS


Els dies 30 i 31 d'octubre i l'1 de novenbre es va dur a terme la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Per als qui no conegueu aquesta fira, és la fira més antiga del País Valencià, i que a hores d'ara acull als carrers del poble la fira d'animals, el soc àrab, el mercat cristià, la fira de maquinària agrícola i industrial, fira tradicional, atraccions infantils, fira de turisme,... en fi, tot el poble és una fira.
Cocentaina és un indret ideal per acollir un esdeveniment al voltant del món medieval, pels seus carrers i places, que fan que siga molt bonic el passeig (sobretot quan no hi ha tanta gent).
De fet, el que pense que més destaca i més interès alça entre el públic en general són el mercat cristià i el soc àrab. Al voltant d'ells hi han una sèrie d'actuacions que omplin de música i teatre carrers i places engalanats amb penons, teles i banderes.
I vull parlar d'un d'aquestos espectacles que s'han dut a terme al palau comtal: EL VIATGE D'ALEXANDROS.
Als meus alumnes, a l'institut, sempre els intente "punxar" per a que participen directament en la fira, integrant-se en ella, i no sols com a espectadors i consumidors. Pense que és molt bonic que la gent del poble, les associacions i entitats aporten el seu gra a la festa, i que la fira siga per a elles un motor de creació de propostes culturals i artístiques amb sentit,clar està. És molt bonic veure al programa d'una Fira tan important com la de Tots Sants, que la gent del poble són part important de la gestació de la festa.
Una d'aquestes associacions que ha aportat el seu espectacle a la Fira ha estat la colla de dolçaines i tabals MALPASSET.
Dugueren a terme l'espectacle EL VIATGE D'ALEXANDROS: en ell ens conten la història d'Alexandros, un jove grec, que a les seues terres toca l'aulos doble, i que en el seu viatge cap a occident amb uns comerciants catalans arriba a terres valencianes i coneix la dolçaina. Amb ella com a instrument, acaba les seues dies a Cocentaina, entre la seua gent on ja és un més.
Es va notar que hi havia molta feina i molt ben feta al darrere de l'espectacle. La música, original de Francisco Valor, anava com anell al dit al que passava a l'escenari: a les pases dels ritmes trencats, les dolçaines emmarcaven un text i una història molt ben narrades i escrites. Els músics de la colla MALPASSET  interpretaren amb molt de posat els seus papers de comerciants i navegants, sobretot Alexandros (David Pascual), integrant perfectament l'actuació amb la interpretació musical de cadascuna de les peces. Una proposta ben feta i amb sentit. Ací vos deixe dos videos de l'obra i la seua fitxa tècnica:

DOLÇA FIRA


"El Viatge d'Alexandros"
Música original i d'estrena de Francisco Valor Llorens
Guió: Pablo León Vidal
Direcció artística: José Miguel López
Direcció Musical: Francisco Valor Llorens
Narració del text: Gabriel Francés Reig
Actor: David Pascual Bonet
COLLA DE DOLÇAINES I TABALS MALPASSET







si voleu saber més:
http://malpasset.blogspot.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fira_de_Tots_Sants_de_Cocentaina
http://va.cocentaina.es/ver/1274/Fira-2009.html

dijous, 5 de novembre del 2009

MENJARS AL LLIT, SOMNIS A LA TAULA, d'ARTHUR CARAVAN


Ací vos deixe unes quantes versions de la cançó "menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià ARTHUR CARAVAN. Anem a intentar que siga la base per a una proposta a l'assignatura de Patrimoni Musical Valencià, de 1er de Batxillerat. Si no els conegueu, ara teniu una oportunitat d'escoltar com juguen amb una cançó seua excepcional en diferents escenaris.



 Acústic a un terrat...




Cardedeu, al festival Tastautors 08




Al teatre la Clau de L'Alcúdia...




i ací vos deixe una entrevista amb el seu cantant, Pau Miquel Soler


per saber més:

 http://www.myspace.com/arthurcaravan

descarregueu-se el seu disc debades (punxeu ací damunt)

ERIK, EL MUSICAL

L'altre dia vaig escoltar a algú dir que no és possible aprendre sense emocionar-se. I aquesta màxima té en ERIK, EL MUSICAL un dels seus màxims exponents.

Tal i com diu el seu nom, ERIK EL MUSICAL és un musical dut a terme per alumnes i professors de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim.



Ells i elles han creat i desenvolupat la història, la d'Èrik, un xicon que es queda al marge en un món que segueix el seu camí, i que no és res nou per a tots els qui convivim diàriament en un centre educatiu. Fàcilment els espectadors identifiquem a Èrik i no podem fugir d'identificar "Èriks" al nostre voltant.

Ells i elles han composat i interpreten en directe tota la música. I no es tracta d'una música que acompanya i esdevé en un segon pla, no, sinó que s'erigeix en protagonista juntament amb la història per l'encertat tractament escènic i ubicació de la formació instrumental i el cor, així com el bon fer en la composició i tractament musical de cadascuna de les escenes: el joc de llums i la constant aparició i desaparició dels músics, l'encertada i arriscada disposició  dels cantants del cor, i com no,  unes magnífiques i ben cuidades cançons i interpretacions per part de tots els músics i cantants.

Ells i elles, els actors i actrius protagonistes, actuen i ballen, i vull fer especial esment en les coreografies dels protagonistes. Agrada veure el que un bon treball, esforç, implicació i gust pot arribar a fer amb uns alumnes des d'un aula de música d'un IES. Uns moviments a l'escena cuidats i plens d'energia, delicats per moments i apoteòsics en altres,  totalment integrats en allò que ens estan contant i la música que els genera.  I una interpretació per part dels protagonistes que ens sorpren a cada moment per les seues veus,els seus moviments i les seues interpretacions.


 

I no és aquest el primer musical amb que ens sorprenen des del departament de música de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim. Fa tres anys s'embarcaren en la seua primera producció musical: FILLS DE KASSIM. D'aquest musical no parlaré ara, i sols vos diré que si alguna vegada el pose als meus alumnes a classe, sempre acaven aplaudint de forma impulsiva i preguntant-me si no son professionals,  que el que han vist té molt de nivell, i sobretot, preguntant-me quan en farem nosaltres un, de musical, que ells volen  també cantar i ballar com els de Benicàssim...

L'equip de professors que conformen el departament de música de l'IES Violant de Casalduc, Elena Llopis, Jordi Vilarroya i Edu Roselló formen un dels departaments de música més potents que tenim per les nostres terres (d'altres terres no puc parlar per desconeixença), i sempre que em diuen que estan preparant alguna cosa, jo també, com els meus alumnes, voldria participar...

I estem de sort, ja que comença la gira del musical. Esteu atents a la seua pàgina web, i busqueu per on van a actuar al llarg d'aquest 2009-2010, i si teniu oportunitat, no falteu a la seua representació. I si no podeu anar-hi, des de la plana web podeu comprar el musical en DVD: IMPRESCINDIBLE.

dimecres, 4 de novembre del 2009

presentació de MUSIQUERIES

El proper divendres, 6 de novembre farem la presentació a L'Alcúdia (la de la Ribera) del nou treball de Dani Miquel, el Cantacançons. El disc, millor dit, el llibre-disc, s'anomena "MUSIQUERIES", i consta d'un CD amb l'enregistrament en directe de la seua actuació al Teatre La Clau,de L'alcúdia, i un llibre amb les lletres de les cançons i propostes per a que les mares i els pares puguen jugar amb els xiquets a partir de les cançons del disc. Més endavant faré una ressenya del disc.


Dani em va demanar d'escriure unes paraules per al disc sobre la música  infantil. Ací vos deixe el que hi vaig escriure:


A les escoles, els mestres i les mestres han fet una bona tasca de difusió del cançoner infantil valencià, ensenyant als xiquets i les xiquetes el que abans no feia falta, les seues cançons. Però poques vegades aquestes cançons tornen als xiquets, ja que han perdut la funcionalitat, o l’han canviada. Ja no els són “útils”, ja que les ocasions per a les que eren cantades ja no es donen. Cada cançoneta servia per a alguna cosa, i tenia el seu moment.
Així, en el canvi de la societat tradicional a l’actual societat global ens hem deixat moltes coses al darrere: d’entre elles els xiquets i xiquetes dels nostres pobles omplint els carrers de jocs, cançons i vida (ara tenim cotxes, sorolls i la pressa, molta pressa). És així que hem perdut la major part dels espais i moments en que més netament es produïa la transmissió d’aquestes cançons i jocs. I no sols ja no es canten, sinó que al no estar vives, els xiquets tampoc s’inventen noves cançons que van regenerant i actualitzant el repertori.
A més, els nous referents per als més menuts venen donats des del gran emblema d’aquesta societat de consum, la televisió: Disney, los Lunnis,... la llista és llarga, i el temps dels pares per als fills, més be escàs.
Amb aquest panorama, tots i totes hem de fer un pas endavant per evitar que una part molt important de la nostra cultura siga substituïda per referents exportats i reclosa sols als cançoners: les mares i els pares han de fer un esforç per envoltar la infantesa dels seus menuts de les cançons del seu poble, fer memòria o preguntar, si no les recorden. I cantar-les, que els vostres fills i filles vos les escolten: és la millor garantia de que les aprendran i no les oblidaran. Sou el millor mestre que poden tindre.

La presentació del disc és el divendres, dia 6 de novembre de 2009 a les 20:00h en la casa de la cultura de l'Alcúdia.

per saber més:
danimiquel


dilluns, 2 de novembre del 2009

IV SEMINARI D'ETNOMUSICOLOGIA

L'associació valenciana de Musicologia organitza el IV seminari d'etnomusicologia, amb el títol: LES MÚSIQUES DE LA GLOBALITZACIÓ. Les xarrades tindran lloc al museu de belles arts de Castelló els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2009, i amb elles, s'acostarem a les músiques Persa, Nipona, Argentina i de la Índia de la ma de Majid Javadi, ntèrpret i especialista en música persa, Enrique Cámara, professor d’Etnomusicologia de la Universitat de Valladolid, Horacio Curti, mestre de Shakuhachi i Professor d’Etnomusicologia en l’Escola Superior de Música de Catalunya i Fernando Díez, intèrpret i especialista en música india.



Si voleu saber més:
avamus