divendres, 30 d’octubre del 2009

TALLER DE MÚSICA VALENCIANA DE TRANSMISSIÓ ORAL : dirigit per Miquel Gil amb la col·laboració de músics especialistes.


Els tallers d'MTO valenciana pretenen omplir un buit: el de la formació dels músics que treballen amb altres llenguatges en les formes del codi musical tradicional valencià. Un patrimoni musical que, malgrat la seua riquesa, varietat i vàlua, no ha estat molt afortunat a l'hora d'adaptar-se al seguit de ràpids canvis que ha portat la societat industrialitzada (des del naixement de la ràdio fins als programes P2P i l'mp3).





El plantejament amb què arrenca el curs és explicar aquest codi des d'una perspectiva oberta i sense complexos. Perspectiva que, des del seu medi natural –la Mediterrània–, entén i accepta tant les noves etiquetes comercials que descriuen la diversitat musical actual (world music, música ètnica, folk, roots, d'arrel, de recuperació, etc.) com les diferents realitats internacionals (jazz, pop, rock, música electrònica, hip hop, etc.).

De fet, un dels objectius prioritaris del curs és retornar-li el dinamisme i la capacitat d'absorbir elements aliens, característiques que sempre li han sigut pròpies, com ocorre amb qualsevol música viva. La permeabilitat a noves influències forànies i l'habilitat per a assimilar-les ha sigut, des de sempre, una estratègia exitosa per a la música tradicional valenciana, estratègia que en l'actualitat es tradueix en un repertori ric i variat.

No hauríem de reduir el patrimoni musical a un conjunt de supervivències, com més pures i arcaiques millor, sinó entendre'l com un corpus viu i en constant evolució. Formar noves generacions de músics, i, per què no, també d'oients, coneixedors del seu patrimoni musical. Tornar a traçar els camins musicals que en el passat només transitàrem els valencians i que en la societat global actual poden aportar-li un plus d'originalitat. Retornar-li la funcionalitat social i una salut que es mereix i que altres músiques, no tan llunyanes, han conservat, com n'és el cas del flamenc a Andalusia, el fado a Portugal, el tango argentí, la música grega i turca o la del sud d'Itàlia.


Coordinat per Miquel Gil (teoria general).
Amb la participació de Tobal Rentero (corda), Elies Fuster (percussió), Eduard Navarro (aeròfons) i Spiros Caniaris (modes orientals).


per saber més:
http://www.octubre.cat/

PREMI AL MILLOR PROJECTE PER REALITZAR UN DOCUMENTAL ETNOGRÀFIC ESCOLAR



A la comarca de Sobrarbe, situada al nord de la província d'Osca i formada per 19 municipis (entre tots són quasi 8000 habitants) es celebra la VIII Muestra de Documental Etnográfico de Sobrarbe entre el 9 i el 18 d'abril de 2010.
D'entre les moltes activitats i premis que hi formen part de la mostra, m'ha cridat l'atenció el "premi al millor projecte per realitzar un documental etnogràfic escolar". Em sembla una molt bona iniciativa per fomentar entre els alumnes, i la comunitat educativa en general, la mirada cap a les nostres formes de vida i de treball, i fomentar la seua investigació, recuperació i difussió.
Tampoc estarà mal passar-se per aquella comarca en les dates del Festival. Té molt bona pinta.

per saber més:
http://www.espiello.com/
http://www.sobrarbe.com/

dijous, 29 d’octubre del 2009

LA IMPROVISACIÓ MUSICAL I EL LLENGUATGE

La música és un llenguatge. Aquesta afirmació tan evident cal que siga ben entesa pels alumnes, ja que és un pas previ per poder "voler" comunicar-se amb aquest llenguatge, voler fer música. I que aquesta música s'expresse d'una forma coherent.
Una forma senzilla d'entendre aquest concepte és la de fer una analogia de la construcció musical amb la construcció del llenguatge escrit o parlat.
I en aquest sentit, sobretot amb els alumnes de Batxillerat, comencem per llegir, analitzar i parlar sobre aquest text d'Emilio Molina, del Reial Conservatori de Música de Madrid, publicat a la revista Eufonia (abril 1998 nº11).
En ell, l'autor, mitjançant una conversa entre dos amics, ens explica de forma senzilla i didàctica l'estructuració de la música com a llenguatge, i de com és i caldria que fora l'ensenyament musical.


La Improvisacio i El Llenguatge Musical

Per veure'l en gran, polseu Fullscreen.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

XARRADA SOBRE CREATIVITAT de Sir Ken Robinson

L'havia vist ja fa temps, però no he pogut resistir-me de mostrar la conferència oferida  l'any 2006 en Monterey, a Califòrnia, per Sir Ken Robinson, una persona de reconegut prestigi en el desenvolupament de la creativitat, la innovació i els recirsos humans.

Ací ens expresa les seues idees sobre la immensa creativitat de l'esser humà, des de la seua infantesa, i l'efecte que l'educació te sobre eixe potencial creatiu com un procés negatiu que mata la creativitat.

En una entretinguda exposició ens parla de crear un sistema educatiu que cultive la creativitat.

Al llarg de la xarrada toca tres temes relacionats amb l'educació:


1.- L'extraordinària evidència creativa de l'esser humà.
2.-Ningú sap el que passarà al futur, ni tan sols en uns minuts, però estem formant personetes que viuran en eixe futur.
3.- L'extraordinària capacitat dels xiquets i xiquetes per innovar, i com no aprofitem eixe talent.


I també, tres coses que hem de saber sobre la inteligència:
1.- La inteligència és diversa, pensem en el món de totes les formes en que l'experimentem.
2.-La inteligència és dinàmica, el cervei no està compartimentat.
3.- La inteligència és diferenciada, cada personeta te un talent diferent.

Ell manté que els xiquets i xiquetes són creatius i no els importa equivocar-se, s'atreveixen fins i tot en allò desconegut, i després fan un altra cosa. Però el sistema educatiu els mata la creativitat, ja que no s'admet l'error. Tot el sistema està basat en la prohibició i la correcció de l'error.

Sostiene que los niños son creativos y no les importa equivocarse, se atreven hasta con lo desconocido, y luego siguen a otra cosa. Pero el sistema educativo les mata la creatividad, porque no se admite el error. Todo el sistema está basado en la prohibición y la corrección del error. 






MITOSIS I SHAKIRA

El company del departament de Ciències Naturals, Toni Barceló, m'ha mostrat aquest vídeo per explicar la mitosi en 4rt d'ESO com un recurs per a aprendre's una cosa que pot ser molt avorrida.
Tots sabem que un bon sistema memotécnic per a aprendre moltes dades és fer que estes rimen i cantar-les. Quelcom que es feia abans en molts col·legis, per cert.
En Institut Pedagògic Luís Beltrán Prieto Figueroa en Barquisimeto , a Veneçuela, continua amb esta tradició, però adaptant-la als nous temps. Res d'avorrides i insípides cançons per als alumnes. Si vols aprendre el que és la mitosi,  un tema de Shakira. 



dijous, 22 d’octubre del 2009

L'AUCA DE JAUME I


En el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I, des de l'IES Pare Arques de Cocentaina creàrem una auca per mostrar els moments més nomenats de la seua vida, a l'estil dels vells romancers que anaven de poble en poble contant grans històries. En aquest cas, comptarem amb les il·lustracions de Sílvia Faus, els textos de Susanna Francés i Vicent Luna, les veus en off de les alumnes Marta Martí i Berta Castelló i la col·laboració de totes i tots els qui formem part del taller de la Trobada d'escoles Valencianes de l'IES Pare Arques. El que veieu és una animació basada en l'auca original.



si voleu saber més:
http://www.escolavalenciana.com/
http://trobadesalcoiacomtat.cat/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor

dimecres, 21 d’octubre del 2009

SOTA EL PONT DE LIÓ

Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se  en un romanç, Sota el pont de Lió,  els alumnes han adaptat la història per emmarcar-la en la seua comarca, El Comtat. El seu treball al llarg d'un trimestre ha estat composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió de Miquel Gil i Lídia Pujol

MALEÏDES LES GUERRES

Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se en un romanç, el comte d'Estela, els alumnes han adaptat la història per situar-la en l'actualitat, al començament de la guerra d'Iraq. el seu treball al llarg d'un trimestre ha estat  composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió del grup valencià TRENCACLOSQUES

dimarts, 20 d’octubre del 2009

JOAN PELLICER: L'AMANT DE LA MARIOLA

Aquest vídeo és un homenatge que des del projecte RECICLA L'ESCOLA de l'IES Pare Arques de Cocentaina hem fet al metge etnobotànic Joan Pellicer, l'amant de la Mariola. A partir d'unes magnífiques fotografies de la Serra de Mariola de Josep Durà i amb la música del disc Triquilisò, de Dani Miquel, s'han seleccionat els textos escrits per quatre alumnes, Sara Portela, Sílvia Payà, Hipòlit Borràs i Cristian Sellés. En aquestos textos fan referència a la Serra des de diferents punts de vista: paisatge, natura, vida, convivència, sostenibilitat,... . A més dels textos dels alumnes, en podeu escoltar altres d'escriptors com Joan Valls, Enric Valor o el mateix Joan Pellicer.





per saber més:
http://reciclalescola.blogspot.com/
www.danimiquel.es

JA FALTA MENYS PER TINDRE EL DVD DE LA TROBADA com sona l'eso DE L'ANY PASSAT

Ací teniu un avanç del concert de l'any passat de la Trobada COM SONA L'ESO  a Dénia: "SENYORES I SENYORS...AMB TOTS VOSTÉS...BANDA I CORS de COM SONA L'ESO  AMB NACH i LA GOSSA SORDA"



per saber més
www.comsonaleso.com

dilluns, 19 d’octubre del 2009

CONTEM ROMANÇOS: com ho hem fet

Ací podeu veure un recull d'imatges de com hem anat realitzant tot el treball de composició i enregistrament dels romanços.



REUNIÓ RECICLA L'ESCOLA

Ja tenim data per fer la primera reunió de contacte per AMBIENTALITZAR el nostre institut. Si vols aportar la teua opinió, pots fer-ho formant part de l'equip de treball que anem fent, o sempre que vullgues i pugues participa en aquest apassionant i necessari projecte.

Objectiu:


Promoure la sensibilització, la implicació i el compromís de tots els àmbits de l'IES Pare Arques (famílies, alumnes, professors i personal) en activitats mediambientals amb l'objectiu d'adquirir valors i actituds favorables cap a un desenvolupament sostenible.

Si vols vindre
el dimarts 20 d'octubre a les 17:00 farem una reunió a la sala de professors del centre.

Animat!

dijous, 15 d’octubre del 2009

ARTICLE SOBRE EL PROJECTE "COM SONA L'ESO" A LA REVISTA "cuadernos de pedagogía" DEL MES D'OCTUBRE DE 2009






 

un moment de la presentació de la revista al saló d'actes de la
facultat de magisteri de la universitat de València






si voleu saber més:

dimarts, 13 d’octubre del 2009

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA "cuadernos de pedagogía" A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA





Una altra manera d'ensenyar i aprendre música:
Com sona l'ESO


La presentació del  reportatge "Una ESO que suena bien", de la revista Cuadernos de Pedagogía. Intervindran, per part de COM SONA L'ESO, els professors de música Alexis Calvo,  Ester Carpi  i Adolf Murillo. Jaume Carbonell i Rafael Miralles, periodistes de Cuadernos de Pedagogía i Juli Hurtado, professor de Música de Escola de Magisteri Ausiàs March



    L'acte tindrà lloc a l'Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València, al carrer Alcalde Reig 8 de la ciutat de València.

    www.cuadernosdepedagogia.com 
    www.comsonaleso.com 






    dijous, 8 d’octubre del 2009

    SOTA EL PONT DE LIÓ



    Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se  en un romanç, Sota el pont de Lió,  els alumnes han adaptat la història per emmarcar-la en la seua comarca, El Comtat. El seu treball al llarg d'un trimestre ha estat composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió de Miquel Gil i Lídia Pujol

    dimecres, 7 d’octubre del 2009

    MALEÏDES LES GUERRES

    Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se en un romanç, el comte d'Estela, els alumnes han adaptat la història per situar-la en l'actualitat, al començament de la guerra d'Iraq. el seu treball al llarg d'un trimestre ha estat  composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió del grup valencià TRENCACLOSQUES

    dimarts, 6 d’octubre del 2009

    Que farem al projecte "Cançoner infantil de Cocentaina 1924-2010"

    El projecte l'estem duent a terme des de tres assignatures del departament de música, al “taller de música” de 1er d’ESO, al treball monogràfic de 4rt “música valenciana” i a l’assignatura optativa “patrimoni musical valencià” que es realitzarà al 1er de batxillerat, i des de cadascun dels nivells es realitzaran treballs de investigació, creació i difusió.
    Al “taller de música” de 1er d’ESO pretenem realitzar una gravació en àudio de totes les cançons arreplegades en el Cançoner infantil de Cocentaina (aquest es troba dins del primer volum “Cançons de Cocentaina I”), amb vista a la seua edició en un CD o la seua publicació en una pàgina web. Estem parlant d’un total de 47 cançons entre cançons de bressol, cançons de rotgle, retafiles, cançons de ploure, ... . en aquesta tasca, per a cadascuna de les cançons que gravem farem una aproximació teatral per ubicar-la en el context on seria cantada.
    En la mateixa línia d’aprenentatge, investigació i difusió del patrimoni oral Contestà continuarem i ampliarem un projecte encetat el curs 2008/2009: l’escola de cançons infantils contestanes per a mares i pares: es tracta d’aprofitar el treball que els alumnes més menuts del centre han fet aprenent i recuperant les cançons del seu poble i fer que ells es converteixquen en els transmissors i protagonistes en la difusió del mateix. Al llarg de dues setmanes realitzem una “escola” de les cançons contestanes on els alumnes son els pares i les mares (no sols dels alumnes, ja que està obert a tot el poble) i els professors son els alumnes del taller de música de 1er d’ESO. Pretenem un acostament i participació dels pares en el procés educatiu mitjançant la seua participació directa en les activitats de classe.
    També al taller de música de 1er d’ESO anem a realitzar un documental. En este Cançoner infantil de Cocentaina hi ha una sèrie de jocs que eren acompanyats amb cançons infantils, i que actualment ja no són coneguts. La nostra intenció és que eixos jocs siguen el punt de partida d'un documental en què els alumnes vagen a buscar a informadors d'edat avançada que en la seua infància hagueren conegut estos jocs i que els ensenyaren a jugar. En estes trobades persones majors-xiquets no sols pretenem que parlen de jocs, sinó el tractar paral·lelament com vivien, com era la seua infància establint un diàleg que ens porte a paral·lelisme entre dos formes de vida tan diferents. A partir d’aquestes entrevistes, enregistrades en video, i de la recreació d’aquestos jocs amb vestits d’època pels carrers de Cocentaina, pretenem elaborar un documental. Cal dir que en aquesta línia de treball de rescatar i promocionar els jocs tradicionals Contestans, l’escola d’adults de Cocentaina també realitzarà un treball d’investigació, amb el que estarem en contacte amb ells per veure possibles punts comuns que ens duguen a fer col·laboracions en els nostres treballs. Cal assenyalar que l’objectiu del nostre projecte no son els jocs en general, sinó aquells que tenien una cançó com a característica important per al seu desenvolupament.

    Al treball monogràfic “música valenciana” de 4rt d’ESO l’acostament l’anem a fer mitjançant els instruments tradicionals valencians i les danses valencianes. Al llarg de tot el curs escolar, els alumnes matriculats en aquest treball monogràfic aprendran a tocar la dolçaina i el tabal. Cal assenyalar que des de fa cinc anys, a l’IES Pare Arques hi ha una colla de dolçainers i tabaleters formada per alumnes i professors (Colla de dolçaines i tabals Xirimitiflàutics i tabalòfons), que tots els anys realitza actuacions tant al centre, al poble o als pobles veïns. En este treball monogràfic pretenem un acostament de l’alumne al món de la música tradicional valenciana d’una forma vivencial, directa: no pretenem fer dolçainers o tabaleters (per a això ja estan les escoles de música als pobles).
    A l’assignatura de 1er de batxillerat “Patrimoni musical valencià”, el treball estarà centrat més en la investigació, manipulació del so, registre de dades i reinterpretació al voltant del repertori oral contestà en l'aproximació a un reestudi del Cançoner arreplegat per Just Sansalvador els anys 1923-1924.. Al llarg del temps de realització del projecte es formaran com a investigadors etnomusicològics, estudiant tipologies i classificacions de les músiques tradicionals, formant-se i entrenant-se com a entrevistadors, ja que caldrà buscar informants per realitzar-los entrevistes i intentar fer ells el procés de recollida de material oral que ja va fer Just Sansalvador fa 85 anys, aprenent a usar programes per editar audio en programari lliure (Audacity i altres seqüenciadors multipista) per poder tractar les entrevistes, millorant la qualitat d’allò enregistrat i fent arxius per separat de cada material recollit. Caldrà fer transcripcions de les entrevistes, una base de dades amb el material recollit, tant d’arxiu sonor com gràfic. També caldrà fer una transcripció musical de les melodies de les cançons o músiques recollides mitjançant un programa d’edició de partitures. Aquest no és un projecte que ens ve de nou. Des del departament de música ja portem anys en la tasca de creació de materials i dossiers que articules i doten de contingut aquest projecte de recollida de materials orals.
    Per tal de complementar i acostar als alumnes al món professional de la música tradicional valenciana, tenim pensat un cicle de xerrades al centre al voltant de la música tradicional on convidaríem a la gent del museu valencià d’etnologia, que treballen en la recuperació i difusió del patrimoni etnològic valencià i a la gent de l’institut valencià de la música encarregada de la fonoteca de materials. Dins d’aquest cicle de xerrades, tenim previst l’actuació de  grups de música tradicional valenciana que ens acostaran des de diferents estils d’una forma didàctica la nostra música.

    El projecte educatiu "Cançoner de Cocentaina 1924-2010". Antecedents.

    L'any 1922, l'Orfeó Català, junt amb un consell consultiu amb membres de l'Institut d'Estudis Catalans, el Centre excursionista de Catalunya i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya emprenen la gran tasca de recopilar i editar l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb la que s'intenta, dins del moviment cultural de la Renaixença barcelonina, la recopilació i edició de materials orals i immaterials presents en la seua cultura. En este camí, el mes de juny de 1922 convoquen un concurs obert a qualsevol participant centrat en la recopilació de materials folklòrics.

    Serà este estiu quan Just Sansalvador Cortés, veí de Cocentaina que vivia a Barcelona i coneixedor d'este projecte, aprofita les seues vacances d'estiu per a visitar Cocentaina i totes les poblacions de la seua comarca, el Comtat, per a realitzar un treball d'arreplega de cançons en companyia dels seus germans Joaquim i Miquel. El treball d'este estiu, presentat al concurs, va guanyar un accèssit de cinquanta pessetes. El treball es va titular “Recull de cançons populars valencianes” amb el lema “fem reviure l'atavisme sa”.

    L'estiu següent va ser comissionat per l'Obra del Cançoner Popular per a continuar buscant materials folklòrics, però per exigències del servei militar no va poder acabar la seua tasca.

    L'any més prolífic en la recerca de cançons populars en la comarca del Comtat de Cocentaina va ser el 1924. El 31 de juliol, degudament autoritzat per encàrrec i despeses a càrrec del Cançoner popular de Catalunya, Just Sansalvador ix de Barcelona cap a Cocentaina per a fer la busca, amb el seu germà Joaquim, de jocs infantils, acudits, oracions de cec, cançons populars, … . I d'estos treballs es van presentar a dos concursos que van merèixer un premi d'accèssit de cent pessetes (Cançoner infantil de Cocentaina) i de setanta-cinc pessetes (Cançoner general valencià, número 15, amb el lema “Cançons de la terra del Xe que la vila de Cocentaina te, sense tabalet ni dolsaina, canta a la mare que tingué”).
    Davant la importància etnogràfica i cultural per a un poble i una comarca que suposa tenir aquest treball de recerca i transcripció de Just Sansalvador, el Centre d’Estudis Contestans, amb el patrocini de l’ajuntament de Cocentaina i l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert, mamprenguéren l’any 1998 la tasca d’editar tot els materials recollits per Just Sansalvador, i no sols la melodia de la cançó i la lletra, sinó també les anotacions i preguntes que en cada peça recollida i transcrita feia Just Sansalvador. Açò dona una dimensió etnogràfica a aquestes publicacions molt interessant alhora d’acostar-se a la Cocentaina de començament del segle XX, i no sols musicalment, sinó a nivell de tradicions, costums, educació, indrets, personatges, ...
    Este treball, els dos volums editats fins ara sota els títols Cançons de Cocentaina I (Cançoner infantil de Cocentaina i Cançoner general valencià) i Cançons de Cocentaina II (cançons recollides a la vila de Cocentaina pels germans Joaquim i Just Sansalvador, agost i setembre de 1924), serà el punt de partida d'este projecte que durem a terme.