dijous, 23 de setembre de 2010

bon vent, amigues i amics...

De vegades, a les nostres aules hi pasen generacions d'alumnes amb els qui el treball és molt senzill i bonic. 
Amb la seua energia, que sempre empenyia els projectes que teníem entre mans cap a avant, la seua implicació en tot en el que ens hem proposat a les classes al llarg dels anys, la seua inocència que va fer  possible convertir en realitat idees que altres no foren capaços de veure, la seua amistat i companyerisme posada a prova en moments difícils per a ells, la seua generositat sempre disposats i disposades a donar-me un cop de mà en les "perolaes" que duc a terme, la seua qualitat musical al llarg de totes les actuacions, enregistraments i concerts fets al llarg dels cursos... 

 En fi. Gracietes per tot el que m'haveu ensenyat. A més, he perdut un grapat d'alumnes i he guanyat una colla d'amics.
Que tingueu un bon vent...

Com m'havíeu demanat (amb retard) ací teniu el vídeo amb les imatges d'aquestos anys.

3 comentaris:

  1. JOSEP!!
    Som Agueda i Anna desde Brisol (Anglaterra)
    Ens ha emocionat molt veure aquest video. Tenim ganes de tornar a casa i vore-vos a tots pero tambe ens fa pena deixar les amistats que hem fet aci.
    El dilluns ens vegem.
    Una besada molt forta de les dos.

    ResponElimina
  2. No sabia que estaveu tan al nord. Au, que qui no corre vola.

    Ja m'ho contareu quan ens vegem per l'institut. Un beset a les dos.

    ResponElimina
  3. Quanta raó tens Josep,
    Com diu Arthur Caravan, L'amor és cec ... però de vegades es destil•la pels porus i mira tu per on amb un petit vídeo, l'estima es pot tocar, olorar, escoltar i assaborir.
    "A la vida hi ha moments de plenitud que no poden ser explicats totalment per aquests símbols anomenats paraules; el seu significat només pot ser articulat pel inaudible llenguatge del cor."

    ResponElimina