El dia 5 de gener de 2012, vespra de reis, mentre els pares i les mares del nostre alumnat ultimaven els preparatius reials que arribarien en forma de senzills o ostentosos regals (malgrat la crisi i malgrat també els resultats acadèmics) eixa mateixa nit a les llars de les famílies valencianes, el Consell de la Generalitat ens havia preparat als treballadors i treballadores del sector públic un portentós regal: un gran sac de carbó en forma de retallades com si la nostra conducta no hagués estat exemplar, o com allò que es diu als xiquets i xiquetes: t'has portat malament...
Tot i això, el decret no es va publicar fins al dia 10, quan ja estàvem totes i tots alegrement treballant. I és que som conscients que fa temps que les coses van malament, que estem pagant una crisi que han originat els bancs, que la política de grans “events” del nostre govern no és saludable per a l'economia de la ciutadania, que el nostre territori passa per una postguerra d'especulació devastadora, això sí, gràcies a la crisi (sort que l'aixeta s'ha afluixat i no poden continuar construint, encara que el mal ja està fet ), que a nivell educatiu ens han suprimit i suprimiran programes que garanteixen una educació de qualitat i equitativa, i tantes més coses que ja sabem (no per Canal9, evidentment). I és aleshores quan una part de la gent que treballem en el sector públic s'adona que cal prendre mesures dràstiques contra tot açò, perquè, permeteu-me l'atreviment, ens toquen la butxaca! Evidentment que sí! Ara que ixen a la llum totes les barbaritats corruptives i tots els negocis encoberts dels representants polítics que ens governen i que mentre tot anava bé fa uns anys el nostre gremi no tenia la importància que té ara... I ara la té, i és que no hi ha res millor que sacrificar la cosa pública per a salvar tota la destrossa que han fet sense pensar en res més que en la seua butxaca. Sí senyores... i continuem parlant de butxaques. No tindrem prou sastres per a tanta butxaca!
Companyes i companys, cal prendre mesures i oferir resistència davant tot açò, però compte amb el que fem. Cal demostrar, ara més que mai, que el sector públic està fort i sa. Ens hem soterrat, hem portat dol, hem fet tota classe de reivindicacions per fer vore el nostre malestar davant tota l'allau d'amenaces contra l'educació pública que fa temps que patim. Ara, però, cal que reviscolem i demostrem, una vegada més, la nostra eficiència. Cal que prenguem mesures que no perjudiquen l'educació pública. Amb el suport i la confiança dels sindicats hem de portar endavant una sèrie de mesures per tal de tombar eixe Decret-llei que no va enlloc, perdoneu, sí que va a un lloc: a afavorir el sector privat.
No oblidem que l'educació i la sanitat públiques són un dret de la ciutadania i amb esta línia que està prenent Europa patirem molt, molt... Si ens parem a reflexionar i fem una ullada al passat podrem albirar el futur que ens espera. Els nostres néts/es arribaran a viure o “malviure” com ho van fer els nostres avies i àvies (em referisc als qui som de sang roja i classe treballadora, evidentment).
I és que amb l'educació no es juga. Eixa irreflexiva idea que corre pels claustres dels nostres centres de suprimir totes les activitats extraescolars i complementàries que realitzem de manera vocacional als nostres centres no és sana. És curiós que molts centres s'hagen aferrat a eixa mesura sense tindre en compte que si deixem de dedicar activitats a commemorar el dia de la pau mundial, el dia de la dona treballadora, el dia contra la violència de gènere, els tallers sobre educació sexual, sobre la prevenció de drogodependències, les activitats culturals, les presentacions de llibres, els recitals de poesia, els concerts i les audicions, les eixides al teatre i als museus, les trobades musicals, els concursos matemàtics, les conferències científiques... i podria continuar més, i més, i més... però també ho podeu fer vosaltres que ja sabeu de què parle.
Si ens carreguem tot això, encara que siga temporalment, estem fent un pas enrere. Fer un viatge cultural i fins i tot lúdic pot ser molt important a una determinada edat. Si privem el nostre jovent d'eixir de les quatre parets de l'aula i aprendre tot allò que hi ha al món i que forma part del món i la vida, estarem aconseguint allò que pretenen: reduir més encara l'ensenyament públic a la condició de menyspreable que li volen atorgar i gaudir de la poca autonomia que, al final, ens quedarà.
I sí, digueu si voleu que esta mesura afectarà les agències, i les empreses d'autobusos i tot això i allò... Fins i tot corre la veu d'una altra proposta de no portar llibres ni material... Molt bé, i les papereries posaran el crit al cel. Companyes i companys, a vore què fem. Amb estes mesures acabarem posant el crit al cel nosaltres. No podem deixar de banda la nostra funció de docent, això seria fantàstic per als qui decreten les retallades! Així encara seria més fàcil dominar el ramat.
Si realment creiem en la nostra feina, fem-la ara millor que mai. Deixem les pors a un costat i parlem clar. Diguem les coses com són:
Reflexionem amb el nostre alumnat sobre tot el que està passant.
Relacionem la realitat amb cadascuna de les nostres especialitats. El professorat d'economia que explique com s'ha originat la crisi; el de tecnologia que treballe les estructures dels grans “events”; el de llengua que analitze les notícies i així cada especialitat que es busque la manera de treballar la crisi (també d'idees) com a tema transversal.
Fem excursions nocturnes als nostres centres i acampem allà.
Anem cap a la vaga indefinida. Si ho fem, fem-ho com cal i de manera unitària, però no agafant baixes perquè sí o faltant a treballar justificant la falta. Això només ens condueix a fer que eixa imatge falsa que tenen del funcionariat públic de “malfaener i acomodat” no s'acabe mai.
Són una sèrie de mesures que anirien afegides als acord unitaris que han signat els sindicats i a les mesures complementàries a la campanya general.
Acords unitaris dels sindicats:
Coordinació dels Serveis Jurídics per a recórrer el decret-llei de retallades.
Manifest conjunt general. Informació sectorial i manifest sectorial.
Petició entrevista President de la Generalitat demanant-li la retirada del Decret-Llei.
Arreplegada de signatures demanant la dimissió del conseller José Manuel Vela.
Informació gràfica i escrita per a informar la ciutadania.
Convocatòria d'assemblees per sectors.
La butxaca està foradada, el vestidet ja ens para antigós, però nosaltres continuem lluint-lo de fa anys encara que ja comença a vindre'ns justet. L'educació pública està en les nostres mans, i si ens deixem les mans a les butxaques no aconseguirem res.
NO A LA SUPRESSIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES PERQUÈ LA GENT QUE ENS IMPLIQUEM A FER -LES SABEM QUE HI HA MESURES A PRENDRE MÉS EFICIENTS. PER LA DIGINITAT DE LA PÚBLICA!
Ester Carpi
professora de música a l'IES Xebic d'Ondara
Completament d'acord, hem de defensar l'educació i la sanitat publiques, sense deixar d'intentar donar un servei de qualitat. Hem de continuar amb les activitats extraescolars que completen l'educació dels nostres alumnes.
ResponElimina