Bé, ja feia uns dies que no aportava res de nou al bloc, però ara, amb un poc de temps per davant, a veure si ens posem mans a l'obra. Vaig a començar una sèrie d'entrades de l'enregistrament del concert de Nadal que professors i alumnes férem el pàssat 22 de desembra a la Biblioteca de l'institut. Podreu veure i escoltar algunes peces del cor de professors i alumnes, altres del cor d'alumnes i altres del cor d'alumnes de Batxillerat, que interpreten, d'entre altres, la nostra versió de la cançó "Menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià Arthur Caravan.
Però per començar pel sostre, el primer que vos vaig a posar serà el final. El concert ja s'havia acabat, la gent anava eixint de la biblioteca (no tenim un bon lloc per als concerts), altres xarràvem tranquil·lament i de sobte els mateixos alumnes agafen els instruments i es posen a tocar i a cantar: poc a poc alguns professors i professores tampoc es poden resistir a la força de la música i espontàniament la música deixa fluir els seus efectes en el seu estat més pur.
He de dir que amb aquestos alumnes de Batxillerat havíem vist a l'aula la pel·lícula FAMA (Alan Parker,1980). En el treball al voltant de la pel·lícula que féren, destacàven sobretot dues escenes: el ball que s'organitza a la cafeteria on de sobte uns músics es posen a tocar i tots es posen a cantar, ballar o tocar , i l'escena potser més coneguda de la pel·lícula, quan el pare d'un dels alumnes de l'acadèmia posa la música del seu fill al seu taxi i tota l'escola ix al carrer en escoltar-la per ballar, invaïnt l'espai dels cotxes amb balls i música.
Ahir vaig tindre la impressió que l'esperit de FAMA va sobrevolar la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada