divendres, 13 de novembre de 2009

SHHHHHIIIIIIISSSSSSSSSSSSS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡


shhhhhhhhhhhisssssss...

Gairebé tots els habitants de la gran ciutat estan un poc sords sense saber-ho: d'ací que "presumisquen" que ja estan acostumats al soroll...

Kierkegaard va dir un dia:
-" El món i la vida sencera estan malalts. Si jo fóra metge i em demanaren consell, respondria: calleu, feu silenci" 







Art Garfunkel (Conegueu aquella cançó tan famosa "Els sons del silenci"?) parlant de la música es va expressar de la següent forma:
- "De vegades pense que ara hi ha massa, so, soroll i distorsió en la vida ordinària i em pregunte on està el contingut de tot això" . I va afegir." Quan ets músic, adores el silenci perquè et dóna descans a les oïdes i ací és quan pren forma allò que vulgues afegir, allò que té algun valor. El meu enginyer de so porta una samarreta amb una foto del gran Mils Davis amb un dit sobre els llavis, invitant al silenci. Ell creia en el silenci. És com un artista que t'invita mostrant-te un gran llenç en blanc, i és aquí on comença la meua gana."


James Watt va assenyalar una vegada, encertadament, que per a les persones no educades el soroll suggereix poder. Una màquina que funciona silenciosament o sense vibracions és òbviament molt menys impressionant que una sorollosa. És interessant saber que els primers aparells a vapor dissenyats per Watt a fins del segle XVIII eren relativament silenciosos però els seus patrocinadors li van demanar mecanismes amb més soroll, perquè, d'aquesta forma, mostraven millor -així ho creien, almenys- el poder del nou invent. Aquesta idea encara segueix vigent i el cas més típic són els tubs d’escapament "arreglats" especialment -en algunes motos i autos- perquè produïsquen el major soroll possible. Els conductors creuen que són més poderosos quan més soroll fan amb les seues màquines. Ignorants. .



L'horror al silenci
"-Escolta'm -va dir el Dimoni, recolzant la seua mà sobre el meu cap -.
La regió de què parle és una lúgubre regió en Líbia ,a la vora del riu Zaire. I allí no hi ha ni calma ni silenci".


                                          Edgar Allan Poe (Silenci)


En 1937, en una xarrada realitzada a Seattle, el músic  John Cage afirmava: "Si la paraula "música" es considera sagrada i reservada per als instruments dels segles divuit i dinou, podem substituir-la per un altre terme més significatiu: organització de so" . Aquesta definició, empleada així mateix pel músic francès Edgar Encalle's, expressava la voluntat de transformar la composició musical en un lloc d'organització on tingueren cabuda tots els sons: els sorolls i el silenci. D'esta manera, la música del s.XX se va anar allunyant d'un sistema composicional que, comunament, era designat amb la metàfora de l'arquitectura.
La imatge és coneguda, Charles Ives assegut al porxe davant de sa casa, contemplant les muntanyes i escoltant "la seua pròpia simfonia".
Per a escoltar aqueixa simfonia, per a escoltar la Naturalesa es requereix el silenci de l'oïda. Amb ell es vol prestar atenció al mode en què ha de fer-se el silenci en un mateix, un requisit necessari a tota escolta.

La paraula silenci prové del llatí "silere", callar, estar callat





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada