Avi, parlant amb una companya sobre l'educació i els papers de l'administració, els professors i els alumnes, m'he recordat de les paraules de l'Ovidi a la seua cançó "L'escola de Ribera"... i és que, en molts aspectes, aquesta escola encara marca molts camins...
...les hores eren llargues
l'ensenyança era com era.
els ensenyats el què som...
La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La consigna era Pàtria.
La resposta era alçar el braç.
La classe era a les nou.
El mestre era a les deu.
El wàter era al fons.
La merda era a l'entrada.
Els amics érem tots.
Els diplomes eren grocs.
Els diplomats eren verds.
El Crist era de fusta.
Els cristians de cartó.
Els pupitres eren bruts.
Els que sèiem érem pobres.
La regla era per la mà.
La mà era per tancar-la.
El càstig era sever.
El càstig era por.
La missa era molt sèria.
Els assistents no ho sabíem.
El capellà era vell.
Els nens tampoc ho sabíem.
Els corredors eren llargs.
Els que corrien fugien.
El rellotge era bonic.
Les hores eren llargues.
L'ensenyança era com era.
Els ensenyats el què som.
Els mestres.
El Crist.
El capellà.
El pupitre.
Els companys.
El llibre.
La pissarra.
La infància.
La tendresa.
La fe.
La por.
L'estima.
Tot perdut per sempre.
El resultat era un,
la jugada era perfecta.
Per saber més:
ARXIU PERSONAL D'OVIDI
un tros de mestre, l'ovidi. Enhorabona pel bloc. Pense aguaitar-me sovint i calla que no acabem embolicats en algun projecte...
ResponEliminaTenim molt que parlar i reflexionar.L'ovidi ho cantava.Si senyor.
ResponEliminaTenim un sistema educatiu instal•lat en la Prehistòria.
L'educació del futur gestionarà la diversitat de les aules modernes fomentant la intel•ligència social i ensenyarà a gestionar les emocions positives i negatives.
Amb paraules de EDUARD PUNSET:
“Quin serà, per tant, a partir de despús-demà, la missió dels sistemes educatius en el futur? Formar especialistes? No. La reforma de l'ensenyança es proposarà dimensionar ciutadans en un món globalitzat. Proveir les ments dels seus estudiants? No. Els esforços venidors en matèria educativa apuntaran a reformar els cors de la infància i la joventut, oblidats per l'obsessió exclusiva en els continguts acadèmics.
Com s'aconseguix esta missió? Complint estos dos objectius. Un: aprendre a gestionar la diversitat de les aules modernes, a les que ha canviat profundament el seu caire la globalització. Es tracta de fomentar la intel•ligència social i no sols la individual, fer que servisca per a concatenar cervells dispars i distints, prenent bona nota de les seues diferències ètniques, culturals i socials.
Simultàniament –I este és l'altre objectiu–, resultarà imprescindible que els mestres fomenten l'aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destil•lats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d'ensenyar als jóvens a gestionar la ràbia, la pena, l'agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l'enveja, el menyspreu, l'ansietat, el fàstic o la sorpresa.
A l'aprofundir en el sistema d'ensenyança del futur, estem constatant que, lluny de ser la professió de mestre una de les més lleugeres, és ja, sense cap dubte, les més complexa i sofisticada de totes elles. Com ha pogut la societat, els propis educands i les institucions fer gala de tanta ceguera?”
http://www.youtube.com/watch?v=Ax5FQ-MRASA