Aquest dimecres ens visitarà, a la classe de Patrimoni Musical Valencià, Pau Miquel Soler, cantant del grup alcoià Arthur Caravan. Com havíem comentat en una entrada anterior, en aquesta assignatura estem versionant una de les seues cançons (menjars al llit, somnis a la taula) per a una actuació a Elx, i volem conèixer de primera ma l'escriptor d'aquesta misteriosa lletra.
Però l'interès de conèixer a Pau Miquel també va més enyà: a més de ser un dels caps visibles de la fornada de grups molt interessants nascuts o criats al voltant d'Alcoi (amb Verdcel, Batà, Arthur Caravan, Ix, Hug Mas,...) ens interessa l'estil musical del grup, vent fresc dins del panorama musical valencià, la forma de distribució del seu disc, que el podem baixar gratuïtament d'internet com a noves formes de distribució musical o l'univers de les seues lletres.
Per estudiar el patrimoni musical valencià no sempre s'ha de partir del que es va fer fa 300 o 500 anys, no? Se que molta gent pot no estar d'acord, però ens encabotem en que els nostres alumnes coneguen abans el que es va fer fa 500 anys que el que s'està fent avui en dia, el que ells estan vivint com a persones d'un poble, d'una societat. Si no entenem i treballem el present com podem mirar al passat?
per saber més:
.jpg)
Amb l'horitzó d'una nova nova reforma educativa, el programa "redes", dirigit per Eduard Punset, ha fet un reportatge mirant de donar algunes claus sobre l'educació, i més concretament sobre la figura del professor/a com a primer "reformat". Ha anat a un congrés on han reunit a professionals de l'educació occidental i personalitats destacades com el Dalai Lama.
