txalapartem from lacaixetademusica on Vimeo.
Nosaltres, els qui hem organitzat aquest acte som la gent que des de l’IES Pare Arques de Cocentaina ens hem afegit al projecte “Concerts solidaris als campaments de refugiats saharauis-Sàhara Lliure 2008”, que, amb la col·laboració de Sahaba es du a terme des de fa dos anys. El projecte consisteix en la visita, convivència i realització d’uns concerts als campaments de refugiats, convivint dia a dia amb les famílies saharauis allí, a les seues haimes, al seu lloc d'exili, el desert del Sàhara Algerià En el projecte participaran 10 instituts públics d’altres poblacions valencianes: Albaida, Bocairent, Banyeres, Villena, La pobla Llarga, Castelló de la Ribera, València, Carcaixent, Alzira i el nostre poble amb el seu Institut, l’IES Pare Arques.
No es tracta d’un viatge de diversió o plaer, o si: en realitat el viatge en si és el final d’un projecte que duem a terme al llarg de tot l’any on ens acostem a conceptes i termes com solidaritat, refugiats, tolerància o convivència, que tantes vegades escoltem parlar a les aules i a la televisió. I ho fem des de la vivència, duent-los a terme i fent nostre el clam d’un poble, el saharaui, aïlllat i oblidat . El món o les societats ens diuen que no son tan justes com caldrien i parlem de desigualtats: nosaltres, les joves que formem part d’aquest projecte, no volem girar la cara cap a un altre costat, i volem aportar el que estiga en les nostres mans per què el món siga un poc més just. Pot ser algú pense que som utòpics: potser, però en tot el treball que estem duent a terme en aquest projecte una frase ens fa un poc més lliures: 
De profundis és una pel·lícula d'animació on les imatges i la música van de la ma: l'univers visual del conegut dibuixant i ilustrador gallec Miguelanxo Prado i l'univers sonor del compositor també gallec Nani Garcia conflueixen en aquesta història:Un pintor que vol ser mariner, una violoncelista que toca al davant d'una casa rodejada per la mar, un increible bestiari d'animals marins,.. la pel·lícula no té diàlegs, ja que com diu Miguelanxo Prado, l'important no és la història que es conta, sinò l'univers de sensacions que poden provocar en els espectadors les imatges i la música.Si teniu oportunitat,...
