Des d'un projecte COMENIUS, els alumnes dels I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt i del Lycée Jean Vigo de Millau (Occitània) s'han embarcat en l'aventura de realitzar una pel·lícula basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany. …Conta la llegenda que en els temps de la Corona d’Aragó aquest trobador, va ser assassinat a les mans del marit del seu amant. Però no només això. Una vegada mort, el seu assassí li va arrencar el cor i l’hi va donar a menjar a la seva esposa, qui al descobrir després que es tractava del cor del seu estimat decidir llevar-se la vida. Aquesta llegenda del segle XII, conten que va anar de boca en boca per tots els regnes de la Corona d’Aragó que, per aquell temps, tenia un mateix rei per a tots aquests territoris,i d'entre els quals figuraven també Sagunt i la ciutat francesa de Millau…
Els dos centres han treballat conjuntament en els diferents treballs per dur avant el projecte. I amb ells ha col·laborat el grup valencià TRENCACLOSQUES.
Ací teniu un projecte interessantíssim de l'associació Mapasonor.Em sembla un treball en la línia que han d'anar els nous horitzons de l'educació i els reptes per explicar el nostre món i la nostra cultura als alumnes, més enllà de mites, barreres i panflets. Excel·lent projecte i molt necessari.
El músic Efrén López, exintegrant del grup L’Ham de Foc, viatja per Turquia i Grècia a la recerca de les tradicions que marquen la seva música. En el viatge, Efrén conversa i toca amb diferents músics representatius de la música tradicional d’aquestes zones, fent evidència de les similituds, no només musicals, entre les tradicions de tota la Mediterrània i més enllà.
“La proximitat de Grècia amb Turquia ha permès durant anys moviments migratoris entre un lloc i l’altre. A principis del segle XX, persones gregues que tornaven després d’haver viscut a Turquia, portaven ritmes i melodies d’origen turc, i els utilitzaren per criticar la seva precària situació.”
“Aquests intercanvis faciliten la creació de propostes conjuntes en què cadascú aporta el que és originari de la seva cultura”.
“L’enriquiment que suposa la immigració de persones de diferents ètnies i cultures en un mateix territori: es generen espais de convivència que suposen un enriquiment important tant de la cultura d’acollida com de la originària de cadascú”.
Els projectes de Mapasonor són produccions audiovisuals, generalment en format documental, sobre temes relacionats amb els drets humans i la l’educació per la pau o produccions artístiques.
“D’Es Castell a Sa Pobla” és un viatge musical a Mallorca i a Menorca amb Toni Torrens i Miquel Ametller.
Aquests dos dinamitzadors culturals visiten una multitud de persones que, des de l’anonimat, treballen per forjar la cultura popular.
La idea clau del documental és que la cultura popular és un organisme viu i ric, i és una eina de progrés si és construïda pel poble.
Cal que les comunitats humanes, lluny de complexes, confiïn en la seva pròpia cultura i sentin com a responsabilitat individual el construir-la dia a dia.
En canvi quan la cultura es controla des dels òrgans de poder o des de l’imperi del mercat deixa de ser una eina de progrés per esdevenir profundament conservadora.
Els dies 30 i 31 d'octubre i l'1 de novenbre es va dur a terme la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Per als qui no conegueu aquesta fira, és la fira més antiga del País Valencià, i que a hores d'ara acull als carrers del poble la fira d'animals, el soc àrab, el mercat cristià, la fira de maquinària agrícola i industrial, fira tradicional, atraccions infantils, fira de turisme,... en fi, tot el poble és una fira.
Cocentaina és un indret ideal per acollir un esdeveniment al voltant del món medieval, pels seus carrers i places, que fan que siga molt bonic el passeig (sobretot quan no hi ha tanta gent).
De fet, el que pense que més destaca i més interès alça entre el públic en general són el mercat cristià i el soc àrab. Al voltant d'ells hi han una sèrie d'actuacions que omplin de música i teatre carrers i places engalanats amb penons, teles i banderes.
I vull parlar d'un d'aquestos espectacles que s'han dut a terme al palau comtal: EL VIATGE D'ALEXANDROS.
Als meus alumnes, a l'institut, sempre els intente "punxar" per a que participen directament en la fira, integrant-se en ella, i no sols com a espectadors i consumidors. Pense que és molt bonic que la gent del poble, les associacions i entitats aporten el seu gra a la festa, i que la fira siga per a elles un motor de creació de propostes culturals i artístiques amb sentit,clar està. És molt bonic veure al programa d'una Fira tan important com la de Tots Sants, que la gent del poble són part important de la gestació de la festa.
Una d'aquestes associacions que ha aportat el seu espectacle a la Fira ha estat la colla de dolçaines i tabals MALPASSET. Dugueren a terme l'espectacle EL VIATGE D'ALEXANDROS: en ell ens conten la història d'Alexandros, un jove grec, que a les seues terres toca l'aulos doble, i que en el seu viatge cap a occident amb uns comerciants catalans arriba a terres valencianes i coneix la dolçaina. Amb ella com a instrument, acaba les seues dies a Cocentaina, entre la seua gent on ja és un més.
Es va notar que hi havia molta feina i molt ben feta al darrere de l'espectacle. La música, original de Francisco Valor, anava com anell al dit al que passava a l'escenari: a les pases dels ritmes trencats, les dolçaines emmarcaven un text i una història molt ben narrades i escrites. Els músics de la colla MALPASSET interpretaren amb molt de posat els seus papers de comerciants i navegants, sobretot Alexandros (David Pascual), integrant perfectament l'actuació amb la interpretació musical de cadascuna de les peces. Una proposta ben feta i amb sentit. Ací vos deixe dos videos de l'obra i la seua fitxa tècnica:
DOLÇA FIRA
"El Viatge d'Alexandros"
Música original i d'estrena de Francisco Valor Llorens
Guió: Pablo León Vidal
Direcció artística: José Miguel López
Direcció Musical: Francisco Valor Llorens
Narració del text: Gabriel Francés Reig
Ací vos deixe unes quantes versions de la cançó "menjars al llit, somnis a la taula", del grup alcoià ARTHUR CARAVAN. Anem a intentar que siga la base per a una proposta a l'assignatura de Patrimoni Musical Valencià, de 1er de Batxillerat. Si no els conegueu, ara teniu una oportunitat d'escoltar com juguen amb una cançó seua excepcional en diferents escenaris.
Acústic a un terrat...
Cardedeu, al festival Tastautors 08
Al teatre la Clau de L'Alcúdia...
i ací vos deixe una entrevista amb el seu cantant, Pau Miquel Soler
L'altre dia vaig escoltar a algú dir que no és possible aprendre sense emocionar-se. I aquesta màxima té en ERIK, EL MUSICAL un dels seus màxims exponents.
Tal i com diu el seu nom, ERIK EL MUSICAL és un musical dut a terme per alumnes i professors de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim.
Ells i elles han creat i desenvolupat la història, la d'Èrik, un xicon que es queda al marge en un món que segueix el seu camí, i que no és res nou per a tots els qui convivim diàriament en un centre educatiu. Fàcilment els espectadors identifiquem a Èrik i no podem fugir d'identificar "Èriks" al nostre voltant.
Ells i elles han composat i interpreten en directe tota la música. I no es tracta d'una música que acompanya i esdevé en un segon pla, no, sinó que s'erigeix en protagonista juntament amb la història per l'encertat tractament escènic i ubicació de la formació instrumental i el cor, així com el bon fer en la composició i tractament musical de cadascuna de les escenes: el joc de llums i la constant aparició i desaparició dels músics, l'encertada i arriscada disposició dels cantants del cor, i com no, unes magnífiques i ben cuidades cançons i interpretacions per part de tots els músics i cantants.
Ells i elles, els actors i actrius protagonistes, actuen i ballen, i vull fer especial esment en les coreografies dels protagonistes. Agrada veure el que un bon treball, esforç, implicació i gust pot arribar a fer amb uns alumnes des d'un aula de música d'un IES. Uns moviments a l'escena cuidats i plens d'energia, delicats per moments i apoteòsics en altres, totalment integrats en allò que ens estan contant i la música que els genera. I una interpretació per part dels protagonistes que ens sorpren a cada moment per les seues veus,els seus moviments i les seues interpretacions.
I no és aquest el primer musical amb que ens sorprenen des del departament de música de l'IES Violant de Casalduc de Benicàssim. Fa tres anys s'embarcaren en la seua primera producció musical: FILLS DE KASSIM. D'aquest musical no parlaré ara, i sols vos diré que si alguna vegada el pose als meus alumnes a classe, sempre acaven aplaudint de forma impulsiva i preguntant-me si no son professionals, que el que han vist té molt de nivell, i sobretot, preguntant-me quan en farem nosaltres un, de musical, que ells volen també cantar i ballar com els de Benicàssim...
L'equip de professors que conformen el departament de música de l'IES Violant de Casalduc, Elena Llopis, Jordi Vilarroya i Edu Roselló formen un dels departaments de música més potents que tenim per les nostres terres (d'altres terres no puc parlar per desconeixença), i sempre que em diuen que estan preparant alguna cosa, jo també, com els meus alumnes, voldria participar...
I estem de sort, ja que comença la gira del musical. Esteu atents a la seua pàgina web, i busqueu per on van a actuar al llarg d'aquest 2009-2010, i si teniu oportunitat, no falteu a la seua representació. I si no podeu anar-hi, des de la plana web podeu comprar el musical en DVD: IMPRESCINDIBLE.
El proper divendres, 6 de novembre farem la presentació a L'Alcúdia (la de la Ribera) del nou treball de Dani Miquel, el Cantacançons. El disc, millor dit, el llibre-disc, s'anomena "MUSIQUERIES", i consta d'un CD amb l'enregistrament en directe de la seua actuació al Teatre La Clau,de L'alcúdia, i un llibre amb les lletres de les cançons i propostes per a que les mares i els pares puguen jugar amb els xiquets a partir de les cançons del disc. Més endavant faré una ressenya del disc.
Dani em va demanar d'escriure unes paraules per al disc sobre la música infantil. Ací vos deixe el que hi vaig escriure:
A les escoles, els mestres i les mestres han fet una bona tasca de difusió del cançoner infantil valencià, ensenyant als xiquets i les xiquetes el que abans no feia falta, les seues cançons. Però poques vegades aquestes cançons tornen als xiquets, ja que han perdut la funcionalitat, o l’han canviada. Ja no els són “útils”, ja que les ocasions per a les que eren cantades ja no es donen. Cada cançoneta servia per a alguna cosa, i tenia el seu moment.
Així, en el canvi de la societat tradicional a l’actual societat global ens hem deixat moltes coses al darrere: d’entre elles els xiquets i xiquetes dels nostres pobles omplint els carrers de jocs, cançons i vida (ara tenim cotxes, sorolls i la pressa, molta pressa). És així que hem perdut la major part dels espais i moments en que més netament es produïa la transmissió d’aquestes cançons i jocs. I no sols ja no es canten, sinó que al no estar vives, els xiquets tampoc s’inventen noves cançons que van regenerant i actualitzant el repertori.
A més, els nous referents per als més menuts venen donats des del gran emblema d’aquesta societat de consum, la televisió: Disney, los Lunnis,... la llista és llarga, i el temps dels pares per als fills, més be escàs.
Amb aquest panorama, tots i totes hem de fer un pas endavant per evitar que una part molt important de la nostra cultura siga substituïda per referents exportats i reclosa sols als cançoners: les mares i els pares han de fer un esforç per envoltar la infantesa dels seus menuts de les cançons del seu poble, fer memòria o preguntar, si no les recorden. I cantar-les, que els vostres fills i filles vos les escolten: és la millor garantia de que les aprendran i no les oblidaran. Sou el millor mestre que poden tindre.
La presentació del disc és el divendres, dia 6 de novembre de 2009 a les 20:00h en la casa de la cultura de l'Alcúdia.
Des d'un projecte COMENIUS, els alumnes dels I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt i del Lycée Jean Vigo de Millau (Occitània) s'han embarcat en l'aventura de realitzar una pel·lícula basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany.
