CONTEM ROMANÇOS

Ací vos deixe, per si teniu interés, un xicotet dossier explicatiu del projecte CONTEM ROMANÇOS, EL ROMANCER, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'EDUCACIÓ PER  A LA PAU.
premi innovacio alzira


per saber més:
SOTA EL PONT DE LIÓ
MALEÏDES LES GUERRES
COM HO HEM FET

JORNADES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA "CIUTAT D'ALZIRA"

 L'any passat tinguérem el gran honor d'estar guardonats amb el X premi d'experiències d'innovació educativa Ciutat d'Alzira 2008, en la categoria d'educació secundària amb el projecte: "“Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”. En aquestes dates es celebren les jornades d'innovació educativa a Alzira amb un interessant programa on, entre algunes destacades ponències, farem la nostra comunicació sobre el nostre projecte i el seu desenvolupament. Ací vos deixe el programa.

Dimarts 24 novembre

A les 17.30 h. Inauguració de les jornades i repartiment de materials.

A les 18.00 h. Ponència marc “Com donar classe als que no volen”, a càrrec de Juan Vaello. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.

De 19.20 - 20.30 h. Comunicació de l’experiència guardonada amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Secundària “Contem romanços: el Romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el medi ambient”, a càrrec de Josep Francesc Alcover Pons de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

Dimecres 25 novembre

A les 17.30 h. Comunicació de les experiències guardonades amb el X premi d’Experiències d’Innovació Educativa Ciutat d’Alzira 2008 Categoria d’Educació Especial, EPA i Ensenyaments Especialitzats “La Geografia i Història local i cultural popular d’Alzira com a instrument d’aprenentatge per al grup de neolectors”, a càrrec de Fanny Beniel Albuixech, professora del Centre FPA Enric Valor d’Alzira i Antonio Giménez Morera, professor de la Universitat Politècnica de València.

Categoria d’Infantil i Primària (premi compartit) “Ja sé... que la nostra escola funciona”, realitzada pel claustre de professorat del CEIP Federico Garcia Sanchiz d’Alzira, director Rafael Atienza Blasco.

“A l’abast”, realitzada pel centre CRA Trescaire, director Vicent Rocher Leche.

Presenta i modera: Silvia Sifre Garcia, tècnica d’educació del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira.

Dijous 26 novembre

A les 18:00 h. Ponència final “La lectura de las emociones, de la creatividad i del conocimiento”, a càrrec de Susana Montemayor Ruiz. Presenta: Teresa Ripoll, assessora del CEFIRE d’Alzira.

A continuació

Acte de lliurament dels Premis d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira 2009”: XI premi d’Experiències d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira”, IV premi d’Experiències de Foment de la Lectura “Ciutat d’Alzira” i IV premi d’Experiències Educatives per al Foment de la Igualtat entre Dones i Hòmens 2009.

Vi d’honor

Triptic Jornades Innovació 2009

per saber més:

http://www.alzira.es/alziraPublic/educacio/jornadas/innovacion
SOTA EL PONT DE LIÓ
MALEÏDES LES GUERRES

NADALA de REAL DE GANDIA

Per als aprenents de dolçaina del treball monogràfic de 4rt d'ESO, ací vos deixe l'enregistrament de la NADALA (la de Real de Gandia) que estem tocant a classe. Au, aneu fent morro.

TUE TUE

Aquesta entrada és per als meus i les meues alumnes. Ací vos deixe les tres veus de tue tue (la 1, la 2 i la 3). Cadascú que escolte i treballe la que li done la gana, però sobretot, la que canta a classe. També he posat les tres a la vegada. Xicons i xicones, escolteu amb molt d'amor els enregistraments (vull dir, amb més amor que orella): segur que vosaltres ho fareu millor. Vos deixe també la partitura.
p24tuetue

primera veu:


segona veu:


tercera veu:


les tres veus:

DIA INTERNACIONAL DE L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

El proper dia 25 de novembre ja podeu estar ben segurs que algun marit insultarà o menysprearà a la seua dona, altre la farà callar d'una bufetada i malauradament algun altre la farà plorar d'una patada. Potser, si tenim sort, cap dona no s'afegirà al llarg llistat de dones asssassinades per les seues parelles o companys. I sols he nomenat la punta de llança de les nombroses xicotetes vexacions i discriminacions que sofreixen algunes dones pel fet de ser-ho: ser DONA.  

 NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, EN QUALSEVOL DE LES SEUES FORMES

Ací vos deixe un material, de l' STEs INTERSINDICAL basat en música i imatges, per poder treballar a les aules amb els nostres alumnes i servir de reflexió sobre els elements que envolten aquesta lacra social.
25N2009 Musica Contra La Violencia


per saber més:
INTERSINDICAL: 8 de març
http://sites.google.com/site/contuvoz/unidades-didacticas 

ILLES FLOTANTS

ILLES FLOTANTS, trossos de vida que suren per aquest mar separats per tall de la casualitat, de la voluntat aliena o el desig propi, i han inventat la seua història.

D'UNA ALTRA MANERA: Individus o col·lectivitats que es desenvolupen d'una forma diferent i busquen el seu lloc en el fluir del temps.
DES DE LA NOSTRA: Un altra mirada a les cançons i melodies tradicionals, als contes i a la tradició oral, i sobretot, a la nostra necessitat de transmetre allò que ens agrada...

TRENCACLOSQUES, com sempre, ens mostren el seu camí, el de la senzillesa i el gust per les arts, el de les melodíes amb regust de poble i l'expresivitat de les seues paraules, el de fer les coses i els treballs amb un perquè darrere, un perquè raonat i que ompli de sentit i significat tots els seus treballs: si no els heu vist ni escoltat mai, de veritat que s'esteu perdent un dels grups musicals i teatrals més bonics.

I si ens endinsem en aquest treball, ILLES FLOTANTS, trobarem referències tant a la nostra cultura i a la nostra gent com a les cultures que ens envolten, i que sense saber-ho, també formen part de la nostra esència. Illes flotants, som illes flotants que suren i que es troben, comparteixen i es separen, i flotem i flotem...


A ILLES FLOTANTS tenen praparada una guia didàctica per raonar amb els nostres alumnes a partir de les seues cançons i apropar-se a altres cultures, músiques o instruments musicals.

per saber més:
TRENCACLOSQUES

SHHHHHIIIIIIISSSSSSSSSSSSS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

shhhhhhhhhhhisssssss...

Gairebé tots els habitants de la gran ciutat estan un poc sords sense saber-ho: d'ací que "presumisquen" que ja estan acostumats al soroll...

Kierkegaard va dir un dia:
-" El món i la vida sencera estan malalts. Si jo fóra metge i em demanaren consell, respondria: calleu, feu silenci" 

Art Garfunkel (Conegueu aquella cançó tan famosa "Els sons del silenci"?) parlant de la música es va expressar de la següent forma:
- "De vegades pense que ara hi ha massa, so, soroll i distorsió en la vida ordinària i em pregunte on està el contingut de tot això" . I va afegir." Quan ets músic, adores el silenci perquè et dóna descans a les oïdes i ací és quan pren forma allò que vulgues afegir, allò que té algun valor. El meu enginyer de so porta una samarreta amb una foto del gran Mils Davis amb un dit sobre els llavis, invitant al silenci. Ell creia en el silenci. És com un artista que t'invita mostrant-te un gran llenç en blanc, i és aquí on comença la meua gana."

James Watt va assenyalar una vegada, encertadament, que per a les persones no educades el soroll suggereix poder. Una màquina que funciona silenciosament o sense vibracions és òbviament molt menys impressionant que una sorollosa. És interessant saber que els primers aparells a vapor dissenyats per Watt a fins del segle XVIII eren relativament silenciosos però els seus patrocinadors li van demanar mecanismes amb més soroll, perquè, d'aquesta forma, mostraven millor -així ho creien, almenys- el poder del nou invent. Aquesta idea encara segueix vigent i el cas més típic són els tubs d’escapament "arreglats" especialment -en algunes motos i autos- perquè produïsquen el major soroll possible. Els conductors creuen que són més poderosos quan més soroll fan amb les seues màquines. Ignorants. .

L'horror al silenci
"-Escolta'm -va dir el Dimoni, recolzant la seua mà sobre el meu cap -.
La regió de què parle és una lúgubre regió en Líbia ,a la vora del riu Zaire. I allí no hi ha ni calma ni silenci".

                                          Edgar Allan Poe (Silenci)

En 1937, en una xarrada realitzada a Seattle, el músic  John Cage afirmava: "Si la paraula "música" es considera sagrada i reservada per als instruments dels segles divuit i dinou, podem substituir-la per un altre terme més significatiu: organització de so" . Aquesta definició, empleada així mateix pel músic francès Edgar Encalle's, expressava la voluntat de transformar la composició musical en un lloc d'organització on tingueren cabuda tots els sons: els sorolls i el silenci. D'esta manera, la música del s.XX se va anar allunyant d'un sistema composicional que, comunament, era designat amb la metàfora de l'arquitectura.

La imatge és coneguda, Charles Ives assegut al porxe davant de sa casa, contemplant les muntanyes i escoltant "la seua pròpia simfonia".

Per a escoltar aqueixa simfonia, per a escoltar la Naturalesa es requereix el silenci de l'oïda. Amb ell es vol prestar atenció al mode en què ha de fer-se el silenci en un mateix, un requisit necessari a tota escolta.

La paraula silenci prové del llatí "silere", callar, estar callat