divendres, 30 d’octubre del 2009

TALLER DE MÚSICA VALENCIANA DE TRANSMISSIÓ ORAL : dirigit per Miquel Gil amb la col·laboració de músics especialistes.


Els tallers d'MTO valenciana pretenen omplir un buit: el de la formació dels músics que treballen amb altres llenguatges en les formes del codi musical tradicional valencià. Un patrimoni musical que, malgrat la seua riquesa, varietat i vàlua, no ha estat molt afortunat a l'hora d'adaptar-se al seguit de ràpids canvis que ha portat la societat industrialitzada (des del naixement de la ràdio fins als programes P2P i l'mp3).





El plantejament amb què arrenca el curs és explicar aquest codi des d'una perspectiva oberta i sense complexos. Perspectiva que, des del seu medi natural –la Mediterrània–, entén i accepta tant les noves etiquetes comercials que descriuen la diversitat musical actual (world music, música ètnica, folk, roots, d'arrel, de recuperació, etc.) com les diferents realitats internacionals (jazz, pop, rock, música electrònica, hip hop, etc.).

De fet, un dels objectius prioritaris del curs és retornar-li el dinamisme i la capacitat d'absorbir elements aliens, característiques que sempre li han sigut pròpies, com ocorre amb qualsevol música viva. La permeabilitat a noves influències forànies i l'habilitat per a assimilar-les ha sigut, des de sempre, una estratègia exitosa per a la música tradicional valenciana, estratègia que en l'actualitat es tradueix en un repertori ric i variat.

No hauríem de reduir el patrimoni musical a un conjunt de supervivències, com més pures i arcaiques millor, sinó entendre'l com un corpus viu i en constant evolució. Formar noves generacions de músics, i, per què no, també d'oients, coneixedors del seu patrimoni musical. Tornar a traçar els camins musicals que en el passat només transitàrem els valencians i que en la societat global actual poden aportar-li un plus d'originalitat. Retornar-li la funcionalitat social i una salut que es mereix i que altres músiques, no tan llunyanes, han conservat, com n'és el cas del flamenc a Andalusia, el fado a Portugal, el tango argentí, la música grega i turca o la del sud d'Itàlia.


Coordinat per Miquel Gil (teoria general).
Amb la participació de Tobal Rentero (corda), Elies Fuster (percussió), Eduard Navarro (aeròfons) i Spiros Caniaris (modes orientals).


per saber més:
http://www.octubre.cat/

PREMI AL MILLOR PROJECTE PER REALITZAR UN DOCUMENTAL ETNOGRÀFIC ESCOLAR



A la comarca de Sobrarbe, situada al nord de la província d'Osca i formada per 19 municipis (entre tots són quasi 8000 habitants) es celebra la VIII Muestra de Documental Etnográfico de Sobrarbe entre el 9 i el 18 d'abril de 2010.
D'entre les moltes activitats i premis que hi formen part de la mostra, m'ha cridat l'atenció el "premi al millor projecte per realitzar un documental etnogràfic escolar". Em sembla una molt bona iniciativa per fomentar entre els alumnes, i la comunitat educativa en general, la mirada cap a les nostres formes de vida i de treball, i fomentar la seua investigació, recuperació i difussió.
Tampoc estarà mal passar-se per aquella comarca en les dates del Festival. Té molt bona pinta.

per saber més:
http://www.espiello.com/
http://www.sobrarbe.com/

dijous, 29 d’octubre del 2009

LA IMPROVISACIÓ MUSICAL I EL LLENGUATGE

La música és un llenguatge. Aquesta afirmació tan evident cal que siga ben entesa pels alumnes, ja que és un pas previ per poder "voler" comunicar-se amb aquest llenguatge, voler fer música. I que aquesta música s'expresse d'una forma coherent.
Una forma senzilla d'entendre aquest concepte és la de fer una analogia de la construcció musical amb la construcció del llenguatge escrit o parlat.
I en aquest sentit, sobretot amb els alumnes de Batxillerat, comencem per llegir, analitzar i parlar sobre aquest text d'Emilio Molina, del Reial Conservatori de Música de Madrid, publicat a la revista Eufonia (abril 1998 nº11).
En ell, l'autor, mitjançant una conversa entre dos amics, ens explica de forma senzilla i didàctica l'estructuració de la música com a llenguatge, i de com és i caldria que fora l'ensenyament musical.


La Improvisacio i El Llenguatge Musical

Per veure'l en gran, polseu Fullscreen.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

XARRADA SOBRE CREATIVITAT de Sir Ken Robinson

L'havia vist ja fa temps, però no he pogut resistir-me de mostrar la conferència oferida  l'any 2006 en Monterey, a Califòrnia, per Sir Ken Robinson, una persona de reconegut prestigi en el desenvolupament de la creativitat, la innovació i els recirsos humans.

Ací ens expresa les seues idees sobre la immensa creativitat de l'esser humà, des de la seua infantesa, i l'efecte que l'educació te sobre eixe potencial creatiu com un procés negatiu que mata la creativitat.

En una entretinguda exposició ens parla de crear un sistema educatiu que cultive la creativitat.

Al llarg de la xarrada toca tres temes relacionats amb l'educació:


1.- L'extraordinària evidència creativa de l'esser humà.
2.-Ningú sap el que passarà al futur, ni tan sols en uns minuts, però estem formant personetes que viuran en eixe futur.
3.- L'extraordinària capacitat dels xiquets i xiquetes per innovar, i com no aprofitem eixe talent.


I també, tres coses que hem de saber sobre la inteligència:
1.- La inteligència és diversa, pensem en el món de totes les formes en que l'experimentem.
2.-La inteligència és dinàmica, el cervei no està compartimentat.
3.- La inteligència és diferenciada, cada personeta te un talent diferent.

Ell manté que els xiquets i xiquetes són creatius i no els importa equivocar-se, s'atreveixen fins i tot en allò desconegut, i després fan un altra cosa. Però el sistema educatiu els mata la creativitat, ja que no s'admet l'error. Tot el sistema està basat en la prohibició i la correcció de l'error.

Sostiene que los niños son creativos y no les importa equivocarse, se atreven hasta con lo desconocido, y luego siguen a otra cosa. Pero el sistema educativo les mata la creatividad, porque no se admite el error. Todo el sistema está basado en la prohibición y la corrección del error. 






MITOSIS I SHAKIRA

El company del departament de Ciències Naturals, Toni Barceló, m'ha mostrat aquest vídeo per explicar la mitosi en 4rt d'ESO com un recurs per a aprendre's una cosa que pot ser molt avorrida.
Tots sabem que un bon sistema memotécnic per a aprendre moltes dades és fer que estes rimen i cantar-les. Quelcom que es feia abans en molts col·legis, per cert.
En Institut Pedagògic Luís Beltrán Prieto Figueroa en Barquisimeto , a Veneçuela, continua amb esta tradició, però adaptant-la als nous temps. Res d'avorrides i insípides cançons per als alumnes. Si vols aprendre el que és la mitosi,  un tema de Shakira. 



dijous, 22 d’octubre del 2009

L'AUCA DE JAUME I


En el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I, des de l'IES Pare Arques de Cocentaina creàrem una auca per mostrar els moments més nomenats de la seua vida, a l'estil dels vells romancers que anaven de poble en poble contant grans històries. En aquest cas, comptarem amb les il·lustracions de Sílvia Faus, els textos de Susanna Francés i Vicent Luna, les veus en off de les alumnes Marta Martí i Berta Castelló i la col·laboració de totes i tots els qui formem part del taller de la Trobada d'escoles Valencianes de l'IES Pare Arques. El que veieu és una animació basada en l'auca original.



si voleu saber més:
http://www.escolavalenciana.com/
http://trobadesalcoiacomtat.cat/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor

dimecres, 21 d’octubre del 2009

SOTA EL PONT DE LIÓ

Treball dels alumnes de 3er d'ESO de l'IES Pare Arques de Cocentaina. Basat-se  en un romanç, Sota el pont de Lió,  els alumnes han adaptat la història per emmarcar-la en la seua comarca, El Comtat. El seu treball al llarg d'un trimestre ha estat composar i enregistrar la banda sonora a l'aula de música de l'institut, així com interpretar els personatges en el muntatge. Als crèdits podem escoltar el romanç original en la versió de Miquel Gil i Lídia Pujol